dilluns, de desembre 07, 2009

INAUGURACIÓ

La inauguració del dia 3 de desembre de l'exposició EN TRÀNSIT# de l'objecte a l'ESPAIJOVE LA FONTANA, va estar visitada per nombroses persones, família, amics i amigues, col.laboradors, seguidors i seguidores de les nostres propostes.
Hi va haver un petit pica pica i vam estar acompanyats per la música composada especialment per a l'exposició, pel músic i compositor
JORGE SARRAUTE, qui també ha fet la composició de la Instalhabitació. (una de les instal.lacions que hi podeu veure)
Si encara no l'heu visitat, encara teniu temps ja que fins el dia 5 de gener estarà oberta al públic.
ESPAIJOVE LA FONTANA
Gran de Gràcia, 190-192
Barcelona
horari: dilluns, dimecres i divendres de 17:00 h a 22:00 h
dimarts i dijous d'11:00 h a 15:00 h i de 17:00 h a 22:00 h.
(metro Fontana, línia verda)

SALT AND PEPPER PIECES HAVE BEEN LOST

I spotted this in a friend's car boot (maletero) and she was going to throw it away.I have had it for about two years.It used to be used for salt and pepper (the little salt and pepper pieces have been lost)I kept it for an exhibition for re-used objects as I couldn't resist the evident eroticpossibility using eggs.As I am an 'accumulator' I don't think I shall throw it away.
ANET DUNCAN

dimarts, de desembre 01, 2009

MOMOMOMA: EN TRÀNSIT# DE L'OBJECTE A L'ESPAI JOVE de GRÀCIA


3 DE DESEMBRE DE 2009 #INAUGURACIÓ
PRESENTACIÓ DE LA NOVA OBRA INSTALHABITACIONS
amb MÚSICA de
JORGE SARRAUTE
ACTUACIÓ EN DIRECTE

#US HI ESPEREM!!

dijous, de novembre 26, 2009

EL RELLOTGE DE SUBHASTA


Aquest rellotge el vaig comprar per 1€ en una subhasta de diversos objectes en desús.
Poc abans d'anar cap a a casa, vaig saber la història de l'anterior propietària: Em va confessar que era un antic regal de noces dels seus ex- sogres que treballaven amb antiguitats, ...li semblava que provenia d'un mercat francès de brocanters i que l'havia tingut durant anys a la cuina de casa seva,... però el pas dels temps li havia fet esborrar el significat efectiu i ja no li interessava. A mi em va agradar des del seu primer moment, curiosament va sortir a la subhasta per 1€ i ningú va voler pujar el valor o sigui que va ser una super oferta per a mi.
Quan el vaig portar a casa vam discutir si el fèiem funcionar, donat l'estat rovellat del seu mecanisme original. Però em semblava que no li calia fer-li cap arranjament, m'agradava la idea del rellotge que no marca el temps. Mentrestant segueix damunt del mirall del quarto de bany, amb les sagetes marcant la mateixa hora, des de el primer dia, tan si ens dutxem o si ens rentem les dents. Un rellotge que no li passen les hores mai, i a mi m'agrada així.

dilluns, de novembre 23, 2009

LOS OBJETOS NOS LLAMAN. Juan José Millás


"Lo misterioso acecha a la vuelta de la esquina, en el interior de uno mismo. Mujeres grandes que sueñan con hombres diminutos. Maniquíes que sudan. Pollos que llegan desde el mercado, pero que jamás aparecen en la mesa..........."
Aquest es l'univers Millás, que en aquest llibre, a més ens parla dels objectes, tots aquets objectes que ens acompanyen al llarg de la vida i que sense ells,  segur, que no seriem el que som. Ells son la història quotidiana de les nostres vides.


PASSADIS AMB CAIXETA DE CLAUS EN DESÚS
























Aquí, a sobre aquest petit moble que hi ha a l'entrada de casa, hi ha una caixeta amb les claus, n'hi ha unes quantes que ja no serveixen, ... pero segueixen estant aquí. Ningú les tira, potser tenim por de no poder obrir alguna porta que ens transporti al passat i els seus records.........i per això les guardem.

Montse Roldós

FRESQUERA EN DESÚS



Aquesta presatgeria de casa te alguna cosa en desús, com per exemple aquesta fresquera que vaig comprar a França, a Saint Emilion. Mai l'he fet servir, tot i que en aquell moment pensava que si. A la cuina de casa no m'hi cap, per això s'ha quedat en aquest prestatge, es un record del viatge que vaig fer amb la Montse Vives, i també un anhel d'un estil de vida que això m'ho recorda... anar a fer picnics al camp els dies assoleiats amb alguna cosa per menjar, i els amics.

Montse Roldós

EN AQUESTA PRESTATGERIA





En aquesta prestatgeria, a part de llibres, hi han moltes coses, fotos, coses que venen de casa de l’avia i que m’agrada conservar i mirar de tant en tant, records de viatges... Sempre penso que poden ser útils i al final ho son, com la balança per ensenyar als nens com funciona i fer los pesar cosetes petites amb les peses antigues, també hi ha una capsa de barret plena de fotos antigues on es veu com anaven vestits a l’època dels meus avis. Fins i tot hi ha una màquina per tallar els cabells: aquest encara no l’he emprat!


Natalia Ferrer

Prestatges casa






Unes afotos d’uns prestatges de casa. En realitat no són objectes en desús… Els petards esperen el seu st. Joan i les condecoracions i altra paraferrnàlia militar, s’utilitzen de tant en tant en algun “hàppening catista" o similar. Més aviat és una mostra de desordre, i de no saber on desar les coses…


Jordi Avià

dissabte, de novembre 21, 2009

l'oficina d'EXPERIMENTEM AMB L'ART

Quina foto! La va fer en Mario, veieu? És feta de diverses fotos, l’efecte és increïble, sembla que hi siguis dins...
Els objectes tant d’ús com de desús estan barrejats. Ens han arribat d’amics i amigues que ens estimen i a qui estimem. Dibuixos, Postals, objectes que ens acompanyen mentre treballem. Sabeu... penso que no hi hi gaires coses en desús, fins i tot la lletra Z Z Z que està al vidre té vida, és com si l’espai dormís de tant en tant ...

Màrio Hernández (foto) Montse Vives (escrit)

divendres, de novembre 20, 2009

ULLI'S PENSAMIENTOS

Ésta foto muestra una parte de la librería de nuestra casa. Estrictamente la verdad, todo en ésta foto está en desuso, bueno no todo, el mínimo la estantería tiene uso: organizar las cosas.
Aquí tengo la mitad de mis libros, palabra de honor, yo los he leído casi todos, pero una vez han sido leídos, los libros están soñando en los días en que alguien los tocaba leyéndolos con interés, con entusiasmo.
Para que los libros se sientan bien tengo algunas cosas de decoración, con garantía del 100% en desuso. Tengo también alguna herencia de mi hijo, y más y más y más.
Pero esta estantería es fundamental para mi bienestar. Unas veces, por ejemplo, me viene a la memoria la escuela, yo quiero ver uno de los libros que utilizaba y lo encuentro en su sitio. Si me falta uno de los libros, me falta algo, el que me falta es difícil de explicar. En éste sentido las cosas en desuso son importantes para mí, necesito su presencia, pero para decir la verdad aún tengo demasiados libros que no he tocado hasta ahora.
Un día cuando necesite moverme de mi casa a un sitio frugal, bueno, éste sería el día que dejaría mis libros.
No puedo tirar libros en la basura, para mí es tan inimaginable como tirar comida. Los libros tienen algo especial, espero que alguien venga y que tenga interés de verdad. Así como yo he rescatado algunos libros de la basura de otros.

Ulli

Casa de la Mireia


dijous, de novembre 19, 2009

l'estudi del Gonçal


gons, originalmente cargada por momomoma.

diumenge, de novembre 15, 2009

CASA-TRSTS

Aquesta habitació està en desús.
Va ser la habitació destinada a la “au pair” dels meus fills, que ara ja són grans, per això sobre el llit hi ha un ninot.
A més hi ha un mapa de la Cerdanya, quan eren petits hi anàvem.
També una taula rodona plegable i unes cadires apilades tot per arreglar.
El temps en aquesta habitació està en moviment.
Per una banda – el llit i el ninot , és temps passat - per altra banda, - les cadires i la taula, és temps futur - perquè s’han de reparar. Quan? No ho sé...
Carmen de la Sotilla

divendres, de novembre 13, 2009

LES CAIXES



Aquesta es una part de la meva habitació.
Al peu de la foto hi ha unes caixes a on tinc joguines de quan era petita i que ara ja no les faig servir, a una altra caixa tinc bosses per anar d’excursió, i a l’altra tinc sabates.
Mami, hauriem de fer un mica de neteja….

Èlia Domínguez!

Menjador de casa i LPs



Això es el menjador de casa, en un racó guardo els meus L&Ps, no tinc plat per escoltar-los, però de tant en tant, els agafo i miro les seves portades............
Pastorius, King Crimson, Weather Report..............anyoro aquell crec,crec dels discs al girar.

Albert Domínguez

BOSSETA DE COLORS A L'HABITACIÓ



L'objecte en desús d'aquesta habitació és la bosseta de colors que hi ha al costat del quadre de la tournée du chat noir...
La va teixir expressament per mi una noia de Dinamarca al kibbutz Bahan, prop de Netanya, a Israel... desde el mateix moment que me la va regalar ja vaig pensar que no sabria que fer-ne... d'això ja fa uns quants anys, em penso que era l'any 81... encara puc recordar quan la va finalitzar, era una tarda assolellada, ella teixia i tots descansàvem tranquil.lament després de treballar. És realment molt petita i durant un temps va contenir una còpia de les claus de casa meva, però ja fa molt temps que és buida. Sempre la tinc a vista, no sé perquè. Són d'aquelles coses que si es perden les tornes a trobar. Sembla que l'objecte es resisteix a separar-se de mi.

Mercè Abril



dijous, de novembre 12, 2009

BUSQUEM HABITACIONS




He escollit l’habitació de l’ordinador, hi ha un munt de dossiers i llibres relacionats amb la tasca educativa amb ús relatiu segon els cursos que em toca donar.

Però trio un llibre en concret, dels que no utilitzo, és el meu llibre de Viktor Lowenfeld, que he portat de l'Argentina i té la seva història: Per aquest llibre em van detenir, un reten de l’exèrcit quan viatjava en autobús els hi va costar molt d'entendre de que es tractava, ja que el títol "Desarrollo de la capacidad creadora" els va posar molt nerviosos, van fet moltes trucades internes per tal d'esbrinar si allò era una cosa perillosa, finament em van deixar anar, malgrat que no estaven del tot convençuts. Aleshores aquesta història, i encara ara fa riure molt i molt. Sempre el tinc a la vista al meu despatxet, per tal de no oblidar que per determinades persones desenvolupar la capacitat creadora dels alumnes pot ser considerada una qüestió perillosa.

Ara miro les fotos que he fet i l’he dedicat una especial a la finestra que dona al pati que porta cap al taller de pintura. De cop i volta em recorda com una finestreta de cel·la de centre penitenciari... és possible també, que necessiti mirar-me el llibre de Lowenfeld i tenir-ho sempre a prop al recordar-me la possibilitat de la presó? No serà que ja ha arribat el temps d’abandonar el despatxet de les tecnologies i creuar el pati cap al taller?

Marta Jiménez Albiol

dimecres, de novembre 11, 2009

Despatx de la Mireia


PAPEROTS


Aquesta és una paret que està al meu despatx, darrera de l’espai on treballo, aproximadament a tres metres. La he elegit perquè guarda més records que la majoria de parets de casa meva, on més aviat m’agrada tenir poques coses a la vista. Pels records personals jo sóc més de caixes i calaixos. El bo dels panells en relació a una estanteria és que al menys les coses que hi penges t’ocupen poc espai. Hi ha una certa rotació en les coses que tinc penjades a aquests dos suros, encara que hi han algunes que hi duren més temps que d’altres i algunes que fa molts anys que hi són. Entre aquestes, una foto d’una zebra, una foto del meu germà i meva amb gorros de neu de quan jo tenia cinc anys, i una postal de Nova York dels 90 en la que destaca el perfil de les torres bessones. Per cert, també hi ha un flyer del projecte Oikodomos, que no es digui que sóc una desagraïda…

dimarts, de novembre 10, 2009

divendres, de novembre 06, 2009

dimecres, de novembre 04, 2009

REBOST



FOTO 4: Rebost amb objectes en ple ús a l'armari ( malgrat estar bruts o desordenats, sinònim d'ús diari). El que sobra és un garatge de color groc i una caixa de Lego, plena de peces d'aquest joc que ja ningú utilitza.

Pilar Àvila

REBOST DE CASA



FOTO 3: Rebost de casa. Gairebé tot l'estant de dalt està okupat per objectes en desús, sobre tot un wok que penja entre caixa i caixa de la famosa mudança, a més de les làmpares rebregades i plenes de pols que hi ha al costat.

Pilar Àvila

LAVABO COMÚ



FOTO2: lavabo comú. hi ha una cadireta de fusta per a que els nens petits puguin arribar a les piques . En aquesta casa la persona menor té deu anys i arriba a tot arreu!

Pilar Àvila

ESTUDI



FOTO 1: estudi meu. Una raconera està okupada per una caixa de cartró de la mudança feta fa 6 anys, plena de coses vàries que si no s'han recol.locat en 6 anys.. ja no ho faran.

Pilar Àvila

dijous, d’octubre 22, 2009

La vitrina



El recó per excelència d’ojectes en desús a casa meva està concentrat a la reconsagrada VITRINA i allà hi són sense cap explicació del per què són aquests i no uns altres. La seva utilitat és la d’omplir la VITRINA: Un joc de té que em va donar la mare, una col.lecció de negres que es va iniciar el dia que em van regalar una guardiola del Domun i algú va dir que m’assamblava al negret, … ampolletes i gotets de vidre , una figureta de no se on, … i a la part que està tancada més objectes no utilitzats ni utilitzables i això que hi ha la licoreria, però mai me’n recordo de fer el traguet acompayada de tots aquests objectes que sense ells continuaria sent jo mateixa.

Per cert, mel’s podria treure de sobre per un preu econòmic. Per què no fem fires d’objectes en desús com fan per exemple al costat d’Estocolm un dia a la setmana??

Anna Esteban. Barcelona

dimarts, d’octubre 20, 2009

EL DESUS I LES NINES RUSSES



A la senyora que apareix a la gran foto que hi ha sobre la taula, no la conec. Per força ha de ser una àvia d'algun dels nostres avis, però arriba un punt en que la pista dels avantpassats, es perd. Malgrat tot, la imatge d'aquesta dona ha aconseguit sobreviure el pas de les generacions (quatre? cinc?) i segueix instal•lada al mateix espai on va aterrar el seu dia gloriós d'estrena. Qui sap si va ser ella mateixa qui la va encarregar? O els seus fills? Potser anava acompanyada d'un altre marc idèntic, amb la imatge del seu marit?

Ara ja ningú la coneix, però ella segueix allà.

Si ens allunyem una mica, s'observa l'estança on la imatge habita: són les golfes. Antigament allà s'hi guardava el gra durant l'hivern i també era el lloc on hi tancaven el meu pare, castigat! per tal que estudiés i no es distregués amb el futbol i els amics. Tot plegat, també és un espai en desús; ha estat reformat recentment, però ni amb això, encara ningú no ha sabut trobar-li una utilitat.

Fem unes quantes passes més enrrera: ens sorprendriem de descobrir que les golfes pertanyen a una casa que està buida durant onze mesos l'any. Tres plantes, grans espais, tot rehabilitat i amb el necessari per viure-hi, amb llum i patis però a 1.000 quilòmetres cap al sud: en desús quasi total.

Podriem trobar un millor exemple de la irracionalitat econòmica dels records?

Anna Pérez i Quintana

El desús màgic al jardí




Una cassola trencada conté la terra on s’hi ha posat la molsa al voltant d’un portalàmpades vell que s’hi alça catedralíciament. Rere seu un cubell rovellat fins a la podridura obre una gruta on arriba una escaleta de ferro que és deixalla de la construcció: formen la casa que ofereixo als follets. Un tercer objecte de ferro que servia per col•locar-hi un test em recorda la perfecció del cercle i l’esponja de Menger: allò finit conté allò infinit. Des del fons s’ho mira tot una màscara africana que gaudeix de la pluja del Montseny amb revenja de la set del desert. Tot plegat una petita ciutat màgica de deixalles en un racó del meu jardí.


Anna Aguilar-Amat

LLIBRES QUE MAI LLEGIRÉ



Una habitació amb vistes heretada del meu pare, dins, una biblioteca amb llibres que segur mai llegiré, un magatzem de saviesa oblidat sobre els prestatges.

Llibres farcits de saber i atapeïts de cultura que sospiren ser llegits. Només la pols és l’amiga d’aquest munt de paper imprès.

Quin greu em sap no usar tant coneixement.

Pitu (Josepa Tort i Arnau)

dilluns, d’octubre 19, 2009

TRASTERO DE CASA. Núria Roldós




Com dic es un trastero pero també ho faig servir per construir i fer manualitats, guardo coses perquè sempre penso que els hi donaré un altre ús, aquí a l'esquerra el tambor de la rentadora que es va espatllar fa un any, em vaig quedar el tambor pensant que en faria una làmpara, després he vist altres idees,... potser en faré un tamburet amb rodes... aqui en aquesta habitació tot està pendent d'un altre ús, d'una segona vida... a vegades l'espera es molt llarga, calaixos d'alguna taula que es va trencar, fa poc en vaig fer una estanteria, el mirall mateix es ben kiku, pero es un mirall curiós!

Núria Roldós

divendres, d’octubre 16, 2009

EL NOU TALLER

El taller de München, no fa ni una setmana que hi estic treballant. D'objectes no n'hi ha gaires, però ja en tinc en desús, veieu la identificació a la pared. Vaig trobar un clau que no el vaig posar jo i li vaig penjar, és un record d'aquest estiu d'haver assistit com a visitant a la 23ena assemblea general de la IAU a Rio de Janeiro en l'any de l'astronomia.
MOV

dimecres, d’octubre 14, 2009

COM PARTICIPAR A L'EXPOSICIÓ

CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE PER AMPLIAR

SALA D'ESTAR Núria i Mario


SALA D'ESTAR Núria i Mario, originalmente cargada por momomoma.

La prestatgeria és un magatzem ordenat de records.

Als puzles ens hi va aficionar la Gemma durant un viatge a Londres, i n'hem fet uns quants des de llavors, però quant ja són fets no sabem on posar-los. Que es fa quan un puzle s'acaba?

Casa nostra no és precisament un carnaval cada dia, per això aquestes màscares Venecianes s'han vist relegades a la part superior de la llibreria. No les hem utilitzat mai però ens recorden un bon viatge. És un Souvenir.

Una foto Polaroid de la Núria que està situada al mateix lloc on li vaig fer la foto, mentre remenava a la prestatgeria. Una curiositat fotogràfica.

dilluns, d’octubre 05, 2009

El Jardí de la Núria i el Mario


nuria_mario02, originalmente cargada por momomoma.

El nostre jardí és una estança més, plena de plantes que ens recoden altres mons i persones.

La Palmera que em van regalar pel meu Gran Aniversari o Aniversari de Gran (40!!!). Encara mostra bona salut, però no ha tret cap fulla, de vegades em pregunto si no és de plàstic.

El Ficus que vaig portar de la meva anterior habitatge, el pis de telegrafs. Em recorda el procés d'independitzar-me. La república independent de casa meva, com diuen a Ikea.

L'hibiscus en canvi em recorda a Casa dels meus pares. Recodo com sempre que jugaba al jardi de la casa de Rambla Volart em tacava amb el polen de les seves flors.

dilluns, de setembre 21, 2009

Biblioteca- Xavier Maristany


De fet, em temo que l’explicació és la mateixa gairebé per a tots els objectes: quan van entrar a formar part del paisatge –del meu paisatge immediat, casa meva- ho van decidir ells, els objectes. I ho van fer aprofitant que no m’hi fixava. Primer els compres i potser en fas ús. Després, a mida que deixen d’ocupar un espai al teu cap, l’ocupen a un lloc de la casa. Les cintes de VHS, molts llibres, les nines russes, els binocles. Tots van tenir una utilitat un moment o un altre, ja fa molt de temps, i ara en tenen una altra.
Viuen, en silenci, a la llibreria i ens miren, des d’abans.

xavier maristany

dissabte, de setembre 19, 2009

PC. Premià de Mar




TITELLA DE DIT - BRUIXA

La vaig fer en un curset de paper maché fa uns 25 anys.
Alguna vegada s'ha fet servir com a titella però ara ja no, està omplint el prestatge.
La guardo com a record i no tinc pensat llençar-la.

dimarts, de setembre 15, 2009

Núria Pujol (Teià)

EL MARSUPILAMI
Vaig regalar aquest Marsupilami de peluix a la meva filla, Eva, quan va complir 10 anys (ara en té 21). En aquell moment era fanàtica d’aquests còmics. Va ser una bogeria quan el va veure… llavors va ocupar la seva habitació.
Ja fa uns anys que el va “defenestar” i ara és més aviat una nosa... com podeu comprovar està assegut en una butaca de l’estudi. És un encant! No vull ni donar-lo ni llençar-lo, em sap greu. És un més de la família en dimensions, tanmateix el tenim una mica marginat.

LA RÀDIO (a dalt de la prestatgeria)
Quan vam haver de desallotjar la casa dels avis me’n vaig endur aquesta ràdio। La meva àvia es passava les tardes escoltant-la: els consultoris sentimentals, els serials (radio novel·les)... era quan jo era petita, una altra època... Ara és un objecte en desús, veterà, amb solera i una bonica presència. Per ara no el vull llençar, però si m’he de traslladar a un pis més petit ho hauré de fer.

Núria Pujol

dilluns, de setembre 14, 2009

L'habitació de la Carme i el Francesc

... començant per l’esquerra:

El primer que hi ha és una bola del món que va servir perquè els fills es comencessin a situar a la terra on els havia tocat de viure. Fa molts anys que ja no se la mira ningú.

Al seu darrera hi ha un tauler d’escacs que també fa molts anys que ningú no fa servir.

Aquests dos primers objectes tenen una antiguitat de més de 25 anys. Els que vénen a continuació, tenen més de 60 anys i algun d’ells, com la sopera, probablement més de 80.

Davant del tauler d’escacs, hi ha una mena de tetera, que a casa dels pares s’usava per servir el cafè, a falta de cafetera. L’hem conservada perquè m’aporta records de dies de festa, que eren els únics que es prenia cafè, un cafè amb olor de resclosit, ja que, com que se’n prenia tan poques vegades, els 250 grams que en compràvem duraven força temps i anaven perdent qualitats.

Segueix una sopera blanca. La mare la tenia, plena de terrossos de sucre, dins el bufet de casa. Això passava poc després de la guerra, quan el sucre anava escàs. Jo ho vaig descobrir i, de tant en tant, me’n menjava algun terròs i en regalava a un nen, veí de l’escala. Els terrossos van anar minvant i, quan la mare es va adonar del que passava, ja només quedaven les escorrialles. Suposo que va entendre que els meus ossos en formació devien reclamar sucre i el va donar per ben aprofitat, perquè no recordo que ni tan sols em renyés.

A continuació hi ha uns aros de brodar a mà i a màquina. En vaig aprendre de ben joveneta, m’agradava fer dibuixos a la roba i convertir-los en brodats. Era una de les meves distraccions preferides que, a més, em reportaven alguns beneficis econòmics, perquè vaig arribar a brodar jocs sencers de núvia.

Ara veiem una ràdio. Era la de casa meva, també. Recordo que hi escoltava, cada setmana, el programa policíac Taxi Key. Cada dia, les notícies i, els diumenges a la tarda, música variada.

Després, tenim una manxa que s’omplia de “flit” per matar mosques i mosquits. Uns quants minuts abans d’anar a dormir, ruixàvem les cambres per poder-nos llevar sense picades.

L’últim objecte és un fogonet de petroli i una olla que ens servia per bullir la verdura o per fer brou de pollastre. Va ser un gran progrés familiar, quan jo era petita, perquè a casa sempre s’havia cuinat amb carbó. Quan va aparèixer el fogó de la foto, ho vam celebrar amb gran alegria perquè, amb el carbó, quan enceníem el foc, ens fèiem un fart de plorar a causa del fum que omplia la cuina i bona part de la resta de la casa. Ara bé: el petroli representava haver de fer llargues cues a les gasolineres per aconseguir-ne, haver de carregar i pujar set pisos sense ascensor amb llaunes de 10 litres i haver-lo d’emmagatzemar en un bidó molt gran que teníem a la cuina, amb el perill d’incendi que això representava.


És la foto de la paret oposada i hi veiem, també d’esquerra a dreta:

Un assecador de cabells que evitava haver d’anar a la perruqueria.

Una planxa de ferro, d’aquelles que s’escalfaven damunt d’un fogó amb carbó encès. N’hi ha una altra una mica més cap a la dreta. Se’n necessitaven dues com a mínim perquè, mentre es planxava amb la primera, s’anava escalfant l’altra i així s’aprofitava més el temps.

Vet aquí una cafetera comprada a Romania, fa uns 30 anys, i que no hem usat mai per a res més que per a adornament.

En canvi, sí que m’havia fet tips d’anar a comprar oli, fa un munt d’anys, amb l’atuell que hi ha a continuació. Ens el venien “a granel”(que vol dir a doll) a la botigueta de la cantonada. En tenien de diferents preus i els feien sortir, amb una mena de manxa, de dins del taulell de marbre que hi havia a la botiga.

Després ve una cafetera russa que va ser feta a mà per un artesà durant la postguerra i que un dia, en comptes de fer el cafè, va omplir de cafè el sostre del menjador. Havia fet com una explosió i, des d’aquell moment, ja no es va usar mai més.
I dos globus de vidre que servien per amagar les bombetes de 25 vats de dues cambres de casa, una de les quals era la meva. A la llum d’aquestes lluminàries estudiava i llegia de nit tot allò que em queia a les mans.
Tots aquests objectes els conservo perquè formen part de la meva vida i podria fins i tot arribar a dir que em fan companyia. No me’n penso desprendre mai dels mais.