MOMOMOMA: En TRANSIT # de l'objecte a l'espai

Casa Gòtica inauguració

2011-03-13T00:13:00.004+01:00

Fotos al facebook
Casa Gòtica inauguració

La Hisòria de las cosas

2011-03-12T23:50:00.002+01:00

Construccions Líriques MAN RAY/ LEANDRE CRISTÒFOL.

2011-03-11T13:28:00.003+01:00

L'objecte i l'esperit dadà.

Construccions líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit dadà és un projecte expositiu itinerant que proposa una interacció visual entre les fotografies d'artefactes de l'artista nord-americà Man Ray, procedents de la col·lecció Goldberg / Dafflitto de Nova York, i les escultures fruit d'assemblatges del lleidatà Leandre Cristòfol, que formen part del fons del Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida.
Un diàleg pòstum entre dos artistes que van donar pas a un univers objectual de noves i intenses significacions poètiques.

MAN RAY/ LEANDRE CRISTÒFOL.

"Harmonia estel·lar" (1957) de Leandre Cristòfol

2011-03-11T13:12:00.002+01:00

Frase de MAN RAY

2011-03-10T16:35:00.004+01:00

"A mi el que m'interessa és un objecte que no tingui l'aire d'una obra d'art; una cosa que formi part de la nostra vida, que tots col·leccionem, ja sigui un objecte útil o inutil"

Porta un objecte en desús

2011-03-08T12:08:00.004+01:00

Animat i vine amb un objecte en desús,...te'n portaràs un altre per un nou ús.

Dissabte 12 de març a les 19h
Visita dinamitzada.

Què es fa quan un puzle s'acaba?
Què en fem del rellotge espatllat?
Què passa quan rebem un obsequi i el guardem...?
Què passa amb l'aparell electrònic o digital que ja ha quedat substituït per un altre de més actual?
En fem ús?
Quines històries de vida ens expliquen quan observem i retrobem els objectes o els espais que habiten?

Parlem-ne plegats aquest dissabte a l'exposició a la casa Gòtica d'Argentona.
És fàcil d'arribar-hi: Plaça de l'església
Us hi esperem!

MOMOMOMA a TV Maresme digital

2011-02-25T18:58:00.004+01:00

Avui 25 de Febrer visionat de l'exposició al tancament de l’informatiu.

inauguració exposició a la Casa Gòtica

2011-02-25T18:41:00.001+01:00

muntatge de l'exposició a la Casa Gòtica

2011-02-25T18:36:00.002+01:00

Cartell difusió exposició a Argentona

2011-02-08T10:58:00.002+01:00

DETROIT

2011-02-06T15:49:00.003+01:00

Reportatge DETROIT
LA CAÍDA DEL IMPERIO
de YOLANDA MONGE 06/02/2011

Galeria d'imatges de Detroit: Espais abandonats
de Last requiem

Hi ha un munt de pàgines on trobar imatges interessants,...

http://www.david-palacios.com/espacios.html
http://blog.underave.net/2009/01/llocs-abandonats

Lectura fragment Sunset Park

2011-02-04T16:33:00.004+01:00

Paraules o frases trobades al voltant del tema.

2011-01-31T18:32:00.004+01:00

Souvenirs dels records,
RECORD! és l'apunyalada de la nostàlgia. Carlos Pazos

Una mica te'n canses del llocs i dels espais. Antoni Abad

Fem classificacions d'imatges.
Mapes que ens clarifiquen les idees. Montse Pons

ARTISTA! programa TV3 a la carta

2011-01-29T11:05:00.003+01:00

Destacats i suggerents
Eulàlia Valldosera, Carlos Pazos ...

Sunset Park

2011-01-29T10:57:00.003+01:00

Llegint la contraportada del darrer llibre de Paul Auster SUNSET PARK:

(...)
El solitario, hermoso, desolado Miles, además de acarrear bultos y repintar paredes, saca fotos de todas las cosas abandonadas, registra las huellas de estas vidas dispersas para probar qué esas familias desaparecidas estuvieron alguna vez allí, que los fantasmas de esa gente que él nunca verá ni conocerá aún estan presentes en los objetos abandonados de esas casas ahora vacias.
(...)

Exposició MOMOMOMA a la Casa Gòtica

2011-01-26T18:36:00.004+01:00

Exposició MOMOMOMA
A la Casa Gòtica de l' Ajuntament d'Argentona
Plaça de l'Església núm 4
Del 19 de febrer a 23 de març de 2011
Horaris de visita:
Div de 17 a 20 h
Diss d'11 a 14 h i 17 a 20 h
Diu i festius d'11 a 14 h

BANNER FORT PIENC Novembre 2010 MOMOMOMA

2011-01-26T17:12:00.005+01:00

FOTOS EXPOSICIO FORT PIENC

2010-11-21T01:45:00.001+01:00

Exposició a Fort PIENC

2010-11-10T19:06:00.022+01:00

MOMOMOMA
MOntse Pons, MOntse Roldós, MOntse Vives i MArio Hernández

Presenten la seva 3ª edició de les exposicions entorn EL DESÚS.

Aquesta vegada s'ha plantejat en format acció i s'ha construït en un sol dia, amb la col·laboració de les persones que han vingut a la inauguració. La gent ha portat els objectes i ha escrit les seves històries.

NOTA: Durant el temps d'exhibició es poden afegir més objectes i continuar fent escrits a les màquines d'escriure i/o a les postals.

Aquesta exposició consta de diferents espais:

- PLATÓ/SALETA
Espai de reflexió al voltant dels objectes i recorreguts personals de la memòria:
Acció i enregistrament visual amb el públic.

Visita dinamitzada 17/11/2010

- ARQUITECTURES
Estructures de prestatges i peanyes on s'exposen els objectes personals i acompanyats dels escrits de cadascú.

-TVS , TECLAT I MÉS
Instal·lació de tecnologia en desús i Audiovisual enregistrat dins dels tallers realitzats anteriorment amb els infants i la gent gran.

-ESPAIS
Instal·lació d'espais i caixes buides.

-ARBRE D'HISTÒRIES
Instal·lació . Espai d'infants de Fort Pienc.

Visita dinamitzada: 17/11/2010 . Acció i enregistrament visual amb el públic.
Acció de cloenda: Mercat d'intercanvi: 24/11/2010. Acció de participació.
A les 18:30

PEANYES DE MUSEU: Tradicionalment les peanyes s’utilitzaven als museus per separar les obres del món terrenal i elevar-les a la categoria d’art. El fet d’utilitzar-les per exposar objectes quotidians provoca un contrast de significats posant en qüestió tant als museus com a contenidors d’art, com el fet que els objectes només s’entenguin per al seu ús, que només es tingui en compte la seva vesant funcional.
A la instal·lació els objectes són contenidors de les històries i la memòria emocional de les persones i mostrats com a peces d’art.

MÀQUINES D’ESCRIURE: Escriuen, registren contínuament la nostra història. PARTICIPA escrivint els teus pensaments i el paper continuu representa un procés infinit de registre de la nostra història.

PARTICIPA!!
Mentres dura l'exposició POTS PORTAR EL TEU OBJECTE I ESCRIURE LA SEVA HISTÒRIA. POSEU-VOS EN CONTACTE

Angels Frías Telf: 93 232 78 27
gentgran@fortpienc.org

CATÀLEG DE MOMOMOMA A L'ESPAI JOVE LA FONTANA

2010-11-10T18:29:00.004+01:00

Ja tenim catàleg de l'edició anterior. Edició en format digital i llibret explicatiu. Autoedició (hand made).
Preu: 10 €

ARMAN i els objectes per a la creació

2010-11-09T20:47:00.002+01:00

Arman
Cargado por centrepompidou. - Descubre más videos creativos.

El Centre Pompidou dedica una exposició retrospectiva a l'artista Arman, una de les figures magistrals de l'art de la postguerra anomenat nou realisme. Arman desenvolupa un treball utilitzant els objectes i articles manufacturats produïts per la societat de consum sota les coordenades del gest i l'objecte.

En la nostra exposició podeu trobar algunes obres amb certes caracterítiqus semblants!

3/11/2010. La inauguració

2010-11-09T11:36:00.003+01:00

Va ser un dia carregat d'emocions els infants, les persones, els amics van anar aportant els objectes i entre tots varem transformar l'espai en un nou lloc, on compartir la memòria dels objectes.

MOMOMOMA al Centre Cívic Ateneu FORT PIENC

2010-10-24T01:57:00.003+02:00

PORTA UN OBJECTE I L'EXPOSARÀS

Vine el dia 3 de novembre de 2010 a les 18h a l'acció en directe per construir entre tots l'exposició.
Pots portar l'objecte i un suport per exposar-lo. Amb tots els objectes que reunim farem un muntatge que ens connectarà amb els seus espais i la seva memòria.
També ens pots descriure un objecte que no portis. Pots escriure la seva història!

Visita dinamitzada- 17 de novembre 18:30h
Acció de cloenda- 24 de novembre 18:30

C. Ribes,14-08013 Barcelona. Metro L1, Arc de Triomf
Tel 93232 78 27- Fax 93 232 82 93
fortpienc@fortpienc.orgh- http://www.fortpienc.org/

Banner del bloc exposició EN TRÀNSIT # de l'objecte a l'Espai JOVE LA FONTANA de Gràcia

2010-03-06T14:52:00.008+01:00

"PALILLERO" 2 en 1

2010-03-03T12:15:00.004+01:00

"PALILLERO" 2 en (Guarda- escuradents i guarda tovallons)

La història d'aquest objecte ve de lluny, en els bars que guardo en la memòria de la infància o joventut hi havia "palilleros" en forma de barrilet i els guarda tovallons també tenien forma triangular.

Aquest objecte va aparèixer formant part d'un bonic bodegó que semblava fet a mida de l'espai de la caixa prestatgeria de "l'habitació desbullada". El primer dia que el vaig veure'l em va captar l'atenció, perquè estava nou de trinca sense la pàtina del greix d'aquells que jo recordava.
El dia de la cloenda, en el joc del MAPA DELS DESUSOS, vaig veure'l i me'l mirava de reüll, el destacava mentalment entre les altres andròmines. La sort va recaure amb mi, quan el número coincidia en la casella del "meu objecte" triat interiorment.
Com si fos un amor a primera vista em va tocar! ...i un cop a casa va anar a parar en d'una prestatgeria del menjador on hi habiten altres objectes que des de feia mesos ni em mirava detalladament: La ceràmica d'Argentina, el got per les espelmetes de Londres, l'ocarina regal de l'Amparo en algun dels seus viatges de l'Unesco, el tap de vidre de l'ampolla que es va trencar de la primera masia on vaig viure, etc.
Quanta història viscuda en un sola prestatgeria!!! que sinó fos pel "palillero" no hagués pensat mai més.
Un dia el vaig posar a la taula amb els tovallons de paper, els escuradents , etc i un altre dia va anar a l'estudi on fèiem un sopar de pica pica i va lluir damunt la taula entre els convidats que el van utilitzar.
Ara de moment està en stand by a l'armari de la cuina de l'estudi, sense tovallons, però resguardat de la pols, esperant una altre ocasió per tornar-se a utilitzar.

Montse Pons

L'us del desús a Fort Pienc. Barcelona

2010-01-26T14:18:00.005+01:00

L’ÚS DEL DESÚS
Fort Pienc, és un espai arquitectònic de caràcter social, on hi conviuen diferents equipaments relacionats estretament amb el barri. Per això convidem a totes les persones que utilitzen aquests serveis (biblioteca, centre cívic, escola, mercat, residència...) a participar d’aquest projecte on l’objectiu principal, és fer visible la memòria dels objectes i el sentiment que generen. A través d’activitats intergeneracionals promourem un intercanvi d’experiències relacionades amb els objectes. Amb els objectes i totes les històries aportades per tots els participants es realitzarà l’exposició final on també hi haurà un audiovisual amb gravacions testimonials. Us convidem a participar de les activitats programades dins del cicle l’ús del desús.
ACTIVITATS
Dijous 4 de febrer a les 20h: presentació del projecte “l’ús del desús” i projecció del documental los espigadores i la espigadora.
Dimecres 10 de febrer a les 18h: taula rodona, “La història dels objectes i dels espais viscuts”.
Dissabte 20 de febrer a les 12h: Contes musicats, “Tot sona a la selva amazònica” amb El drap-aire musical (activitat familiar). preu: 3.10€
Dimecres 24 de febrer a les 18h: Taula rodona per infants, “El cistell dels objectes”.
Dimecres 3 de març a les 18h: Taula rodona per a petits i grans,”La memòria dels objectes”.

Durant el mes de novembre de 2010: El centre cívic acollirà l’exposició EN TRÀNSIT, que tindrà com a punt de partida les reflexions i experiències viscudes a les taules rodones. A càrrec de MOMOMOMA

ELS MERCATS D'INTERCANVI

2010-01-21T21:47:00.003+01:00

MERCAT D'INTERCANVI A SANT ANTONI

2010-01-12T17:36:00.003+01:00

Trocantoni us convida a participar-hi al X Mercat d'Intercanvi (sense diners) al barri de Sant Antoni, en el marc de les seves Festes Majors 2010.

Porta qualsevol producte, nou o vell, que ja no facis servir i que estigui en bon estat (roba, articles de la llar, joguines, llibres, discos, aliments, menjars elaborats ...), i canvia'l per un altre que necessitis o t'agradi.

La Comissió de consum responsable i solidari de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni vol fomentar la reutilització i el reciclatge, el consum crític i responsable, i els valors alternatius al consumisme.

Si voleu reservar un taula per facilitar els vostres intercanvis, envieu un correu a mercatintercanvi(arroba)xarxantoni.net o truqueu al 93 445 22 92. Horari: de 11 a 15 h. Lloc: Av. Mistral cantonada c/ Calàbria -Jardinets de l'Alguer-

TV graciamon.cat a l'exposició

2010-01-05T13:53:00.012+01:00

Podeu veure el reportatge en els següents Links:
TV graciamon.cat
Youtube

Imatge i Edició: Silvia Balcells

ÚLTIM DIA DE L'EXPOSICIÓ EN TRÀNSIT# DE L'OBJECTE A L'ESPAIJOVE LA FONTANA

2010-01-04T11:10:00.002+01:00

El dia 5 de gener de 2010 es clausura l'exposició EN TRÀNSIT# DE L'OBJECTE A L'ESPAIJOVE LA FONTANA, Gran de Gràcia 190-192, a les 18h de la tarda hi haurà un mercat d'intercanvi d'objectes en desús. Esteu convidats i convidades a participar-hi.

Ens hi veiem!!!

també hi haurà pica-pica.

INAUGURACIÓ

2009-12-07T10:31:00.007+01:00

La inauguració del dia 3 de desembre de l'exposició EN TRÀNSIT# de l'objecte a l'ESPAIJOVE LA FONTANA, va estar visitada per nombroses persones, família, amics i amigues, col.laboradors, seguidors i seguidores de les nostres propostes.
Hi va haver un petit pica pica i vam estar acompanyats per la música composada especialment per a l'exposició, pel músic i compositor
JORGE SARRAUTE, qui també ha fet la composició de la Instalhabitació. (una de les instal.lacions que hi podeu veure)

Si encara no l'heu visitat, encara teniu temps ja que fins el dia 5 de gener estarà oberta al públic.

ESPAIJOVE LA FONTANA

Gran de Gràcia, 190-192

Barcelona

horari: dilluns, dimecres i divendres de 17:00 h a 22:00 h

dimarts i dijous d'11:00 h a 15:00 h i de 17:00 h a 22:00 h.

(metro Fontana, línia verda)

SALT AND PEPPER PIECES HAVE BEEN LOST

2009-12-07T10:16:00.006+01:00

I spotted this in a friend's car boot (maletero) and she was going to throw it away.I have had it for about two years.It used to be used for salt and pepper (the little salt and pepper pieces have been lost)I kept it for an exhibition for re-used objects as I couldn't resist the evident eroticpossibility using eggs.As I am an 'accumulator' I don't think I shall throw it away.

ANET DUNCAN

MOMOMOMA: EN TRÀNSIT# DE L'OBJECTE A L'ESPAI JOVE de GRÀCIA

2009-12-01T11:22:00.005+01:00

3 DE DESEMBRE DE 2009 #INAUGURACIÓ
PRESENTACIÓ DE LA NOVA OBRA INSTALHABITACIONS
amb MÚSICA de
JORGE SARRAUTE
ACTUACIÓ EN DIRECTE
#US HI ESPEREM!!

EL RELLOTGE DE SUBHASTA

2009-11-26T19:27:00.010+01:00

Aquest rellotge el vaig comprar per 1€ en una subhasta de diversos objectes en desús.
Poc abans d'anar cap a a casa, vaig saber la història de l'anterior propietària: Em va confessar que era un antic regal de noces dels seus ex- sogres que treballaven amb antiguitats, ...li semblava que provenia d'un mercat francès de brocanters i que l'havia tingut durant anys a la cuina de casa seva,... però el pas dels temps li havia fet esborrar el significat efectiu i ja no li interessava. A mi em va agradar des del seu primer moment, curiosament va sortir a la subhasta per 1€ i ningú va voler pujar el valor o sigui que va ser una super oferta per a mi.
Quan el vaig portar a casa vam discutir si el fèiem funcionar, donat l'estat rovellat del seu mecanisme original. Però em semblava que no li calia fer-li cap arranjament, m'agradava la idea del rellotge que no marca el temps. Mentrestant segueix damunt del mirall del quarto de bany, amb les sagetes marcant la mateixa hora, des de el primer dia, tan si ens dutxem o si ens rentem les dents. Un rellotge que no li passen les hores mai, i a mi m'agrada així.

LOS OBJETOS NOS LLAMAN. Juan José Millás

2009-11-23T14:41:00.001+01:00

"Lo misterioso acecha a la vuelta de la esquina, en el interior de uno mismo. Mujeres grandes que sueñan con hombres diminutos. Maniquíes que sudan. Pollos que llegan desde el mercado, pero que jamás aparecen en la mesa..........."

Aquest es l'univers Millás, que en aquest llibre, a més ens parla dels objectes, tots aquets objectes que ens acompanyen al llarg de la vida i que sense ells, segur, que no seriem el que som. Ells son la història quotidiana de les nostres vides.

PASSADIS AMB CAIXETA DE CLAUS EN DESÚS

2009-11-23T12:30:00.002+01:00

Aquí, a sobre aquest petit moble que hi ha a l'entrada de casa, hi ha una caixeta amb les claus, n'hi ha unes quantes que ja no serveixen, ... pero segueixen estant aquí. Ningú les tira, potser tenim por de no poder obrir alguna porta que ens transporti al passat i els seus records.........i per això les guardem.

Montse Roldós

FRESQUERA EN DESÚS

2009-11-23T12:22:00.001+01:00

Aquesta presatgeria de casa te alguna cosa en desús, com per exemple aquesta fresquera que vaig comprar a França, a Saint Emilion. Mai l'he fet servir, tot i que en aquell moment pensava que si. A la cuina de casa no m'hi cap, per això s'ha quedat en aquest prestatge, es un record del viatge que vaig fer amb la Montse Vives, i també un anhel d'un estil de vida que això m'ho recorda... anar a fer picnics al camp els dies assoleiats amb alguna cosa per menjar, i els amics.

Montse Roldós

EN AQUESTA PRESTATGERIA

2009-11-23T12:07:00.002+01:00

En aquesta prestatgeria, a part de llibres, hi han moltes coses, fotos, coses que venen de casa de l’avia i que m’agrada conservar i mirar de tant en tant, records de viatges... Sempre penso que poden ser útils i al final ho son, com la balança per ensenyar als nens com funciona i fer los pesar cosetes petites amb les peses antigues, també hi ha una capsa de barret plena de fotos antigues on es veu com anaven vestits a l’època dels meus avis. Fins i tot hi ha una màquina per tallar els cabells: aquest encara no l’he emprat!

Natalia Ferrer

Prestatges casa

2009-11-23T12:00:00.002+01:00

Unes afotos d’uns prestatges de casa. En realitat no són objectes en desús… Els petards esperen el seu st. Joan i les condecoracions i altra paraferrnàlia militar, s’utilitzen de tant en tant en algun “hàppening catista" o similar. Més aviat és una mostra de desordre, i de no saber on desar les coses…

Jordi Avià

l'oficina d'EXPERIMENTEM AMB L'ART

2009-11-21T12:47:00.002+01:00

Quina foto! La va fer en Mario, veieu? És feta de diverses fotos, l’efecte és increïble, sembla que hi siguis dins...
Els objectes tant d’ús com de desús estan barrejats. Ens han arribat d’amics i amigues que ens estimen i a qui estimem. Dibuixos, Postals, objectes que ens acompanyen mentre treballem. Sabeu... penso que no hi hi gaires coses en desús, fins i tot la lletra Z Z Z que està al vidre té vida, és com si l’espai dormís de tant en tant ...

Màrio Hernández (foto) Montse Vives (escrit)

ULLI'S PENSAMIENTOS

2009-11-20T20:49:00.003+01:00

Ésta foto muestra una parte de la librería de nuestra casa. Estrictamente la verdad, todo en ésta foto está en desuso, bueno no todo, el mínimo la estantería tiene uso: organizar las cosas.
Aquí tengo la mitad de mis libros, palabra de honor, yo los he leído casi todos, pero una vez han sido leídos, los libros están soñando en los días en que alguien los tocaba leyéndolos con interés, con entusiasmo.
Para que los libros se sientan bien tengo algunas cosas de decoración, con garantía del 100% en desuso. Tengo también alguna herencia de mi hijo, y más y más y más.

Pero esta estantería es fundamental para mi bienestar. Unas veces, por ejemplo, me viene a la memoria la escuela, yo quiero ver uno de los libros que utilizaba y lo encuentro en su sitio. Si me falta uno de los libros, me falta algo, el que me falta es difícil de explicar. En éste sentido las cosas en desuso son importantes para mí, necesito su presencia, pero para decir la verdad aún tengo demasiados libros que no he tocado hasta ahora.
Un día cuando necesite moverme de mi casa a un sitio frugal, bueno, éste sería el día que dejaría mis libros.

No puedo tirar libros en la basura, para mí es tan inimaginable como tirar comida. Los libros tienen algo especial, espero que alguien venga y que tenga interés de verdad. Así como yo he rescatado algunos libros de la basura de otros.

Ulli

Casa de la Mireia

2009-11-20T12:47:00.002+01:00

l'estudi del Gonçal

2009-11-19T17:35:00.002+01:00

gons, originalmente cargada por momomoma.

CASA-TRSTS

2009-11-15T17:51:00.003+01:00

Aquesta habitació està en desús.
Va ser la habitació destinada a la “au pair” dels meus fills, que ara ja són grans, per això sobre el llit hi ha un ninot.
A més hi ha un mapa de la Cerdanya, quan eren petits hi anàvem.
També una taula rodona plegable i unes cadires apilades tot per arreglar.
El temps en aquesta habitació està en moviment.
Per una banda – el llit i el ninot , és temps passat - per altra banda, - les cadires i la taula, és temps futur - perquè s’han de reparar. Quan? No ho sé...

Carmen de la Sotilla

LES CAIXES

2009-11-13T19:16:00.002+01:00

Aquesta es una part de la meva habitació.
Al peu de la foto hi ha unes caixes a on tinc joguines de quan era petita i que ara ja no les faig servir, a una altra caixa tinc bosses per anar d’excursió, i a l’altra tinc sabates.
Mami, hauriem de fer un mica de neteja….

Èlia Domínguez!

Menjador de casa i LPs

2009-11-13T18:28:00.001+01:00

Això es el menjador de casa, en un racó guardo els meus L&Ps, no tinc plat per escoltar-los, però de tant en tant, els agafo i miro les seves portades............
Pastorius, King Crimson, Weather Report..............anyoro aquell crec,crec dels discs al girar.

Albert Domínguez

BOSSETA DE COLORS A L'HABITACIÓ

2009-11-13T01:05:00.002+01:00

L'objecte en desús d'aquesta habitació és la bosseta de colors que hi ha al costat del quadre de la tournée du chat noir...

La va teixir expressament per mi una noia de Dinamarca al kibbutz Bahan, prop de Netanya, a Israel... desde el mateix moment que me la va regalar ja vaig pensar que no sabria que fer-ne... d'això ja fa uns quants anys, em penso que era l'any 81... encara puc recordar quan la va finalitzar, era una tarda assolellada, ella teixia i tots descansàvem tranquil.lament després de treballar. És realment molt petita i durant un temps va contenir una còpia de les claus de casa meva, però ja fa molt temps que és buida. Sempre la tinc a vista, no sé perquè. Són d'aquelles coses que si es perden les tornes a trobar. Sembla que l'objecte es resisteix a separar-se de mi.

Mercè Abril

BUSQUEM HABITACIONS

2009-11-12T16:14:00.007+01:00

He escollit l’habitació de l’ordinador, hi ha un munt de dossiers i llibres relacionats amb la tasca educativa amb ús relatiu segon els cursos que em toca donar.

Però trio un llibre en concret, dels que no utilitzo, és el meu llibre de Viktor Lowenfeld, que he portat de l'Argentina i té la seva història: Per aquest llibre em van detenir, un reten de l’exèrcit quan viatjava en autobús els hi va costar molt d'entendre de que es tractava, ja que el títol "Desarrollo de la capacidad creadora" els va posar molt nerviosos, van fet moltes trucades internes per tal d'esbrinar si allò era una cosa perillosa, finament em van deixar anar, malgrat que no estaven del tot convençuts. Aleshores aquesta història, i encara ara fa riure molt i molt. Sempre el tinc a la vista al meu despatxet, per tal de no oblidar que per determinades persones desenvolupar la capacitat creadora dels alumnes pot ser considerada una qüestió perillosa.

Ara miro les fotos que he fet i l’he dedicat una especial a la finestra que dona al pati que porta cap al taller de pintura. De cop i volta em recorda com una finestreta de cel·la de centre penitenciari... és possible també, que necessiti mirar-me el llibre de Lowenfeld i tenir-ho sempre a prop al recordar-me la possibilitat de la presó? No serà que ja ha arribat el temps d’abandonar el despatxet de les tecnologies i creuar el pati cap al taller?

Marta Jiménez Albiol

Despatx de la Mireia

2009-11-11T17:40:00.004+01:00

PAPEROTS

Aquesta és una paret que està al meu despatx, darrera de l’espai on treballo, aproximadament a tres metres. La he elegit perquè guarda més records que la majoria de parets de casa meva, on més aviat m’agrada tenir poques coses a la vista. Pels records personals jo sóc més de caixes i calaixos. El bo dels panells en relació a una estanteria és que al menys les coses que hi penges t’ocupen poc espai. Hi ha una certa rotació en les coses que tinc penjades a aquests dos suros, encara que hi han algunes que hi duren més temps que d’altres i algunes que fa molts anys que hi són. Entre aquestes, una foto d’una zebra, una foto del meu germà i meva amb gorros de neu de quan jo tenia cinc anys, i una postal de Nova York dels 90 en la que destaca el perfil de les torres bessones. Per cert, també hi ha un flyer del projecte Oikodomos, que no es digui que sóc una desagraïda…

Racó de treball

2009-11-10T22:43:00.002+01:00

CaboSanRoque

2009-11-06T17:30:00.002+01:00

CaboSanRoque grup de música que fa servir maquinària obsoleta per crear la seva música podeu clicar aqui per veure la seva web

REBOST

2009-11-04T23:58:00.000+01:00

FOTO 4: Rebost amb objectes en ple ús a l'armari ( malgrat estar bruts o desordenats, sinònim d'ús diari). El que sobra és un garatge de color groc i una caixa de Lego, plena de peces d'aquest joc que ja ningú utilitza.

Pilar Àvila

REBOST DE CASA

2009-11-04T23:55:00.000+01:00

FOTO 3: Rebost de casa. Gairebé tot l'estant de dalt està okupat per objectes en desús, sobre tot un wok que penja entre caixa i caixa de la famosa mudança, a més de les làmpares rebregades i plenes de pols que hi ha al costat.

Pilar Àvila

LAVABO COMÚ

2009-11-04T21:44:00.000+01:00

FOTO2: lavabo comú. hi ha una cadireta de fusta per a que els nens petits puguin arribar a les piques . En aquesta casa la persona menor té deu anys i arriba a tot arreu!

Pilar Àvila

ESTUDI

2009-11-04T20:53:00.001+01:00

FOTO 1: estudi meu. Una raconera està okupada per una caixa de cartró de la mudança feta fa 6 anys, plena de coses vàries que si no s'han recol.locat en 6 anys.. ja no ho faran.

Pilar Àvila

La vitrina

2009-10-22T16:45:00.003+02:00

El recó per excelència d’ojectes en desús a casa meva està concentrat a la reconsagrada VITRINA i allà hi són sense cap explicació del per què són aquests i no uns altres. La seva utilitat és la d’omplir la VITRINA: Un joc de té que em va donar la mare, una col.lecció de negres que es va iniciar el dia que em van regalar una guardiola del Domun i algú va dir que m’assamblava al negret, … ampolletes i gotets de vidre , una figureta de no se on, … i a la part que està tancada més objectes no utilitzats ni utilitzables i això que hi ha la licoreria, però mai me’n recordo de fer el traguet acompayada de tots aquests objectes que sense ells continuaria sent jo mateixa.

Per cert, mel’s podria treure de sobre per un preu econòmic. Per què no fem fires d’objectes en desús com fan per exemple al costat d’Estocolm un dia a la setmana??

Anna Esteban. Barcelona

EL DESUS I LES NINES RUSSES

2009-10-20T20:24:00.001+02:00

A la senyora que apareix a la gran foto que hi ha sobre la taula, no la conec. Per força ha de ser una àvia d'algun dels nostres avis, però arriba un punt en que la pista dels avantpassats, es perd. Malgrat tot, la imatge d'aquesta dona ha aconseguit sobreviure el pas de les generacions (quatre? cinc?) i segueix instal•lada al mateix espai on va aterrar el seu dia gloriós d'estrena. Qui sap si va ser ella mateixa qui la va encarregar? O els seus fills? Potser anava acompanyada d'un altre marc idèntic, amb la imatge del seu marit?

Ara ja ningú la coneix, però ella segueix allà.

Si ens allunyem una mica, s'observa l'estança on la imatge habita: són les golfes. Antigament allà s'hi guardava el gra durant l'hivern i també era el lloc on hi tancaven el meu pare, castigat! per tal que estudiés i no es distregués amb el futbol i els amics. Tot plegat, també és un espai en desús; ha estat reformat recentment, però ni amb això, encara ningú no ha sabut trobar-li una utilitat.

Fem unes quantes passes més enrrera: ens sorprendriem de descobrir que les golfes pertanyen a una casa que està buida durant onze mesos l'any. Tres plantes, grans espais, tot rehabilitat i amb el necessari per viure-hi, amb llum i patis però a 1.000 quilòmetres cap al sud: en desús quasi total.

Podriem trobar un millor exemple de la irracionalitat econòmica dels records?

Anna Pérez i Quintana

El desús màgic al jardí

2009-10-20T20:16:00.001+02:00

Una cassola trencada conté la terra on s’hi ha posat la molsa al voltant d’un portalàmpades vell que s’hi alça catedralíciament. Rere seu un cubell rovellat fins a la podridura obre una gruta on arriba una escaleta de ferro que és deixalla de la construcció: formen la casa que ofereixo als follets. Un tercer objecte de ferro que servia per col•locar-hi un test em recorda la perfecció del cercle i l’esponja de Menger: allò finit conté allò infinit. Des del fons s’ho mira tot una màscara africana que gaudeix de la pluja del Montseny amb revenja de la set del desert. Tot plegat una petita ciutat màgica de deixalles en un racó del meu jardí.

Anna Aguilar-Amat

LLIBRES QUE MAI LLEGIRÉ

2009-10-20T20:03:00.001+02:00

Una habitació amb vistes heretada del meu pare, dins, una biblioteca amb llibres que segur mai llegiré, un magatzem de saviesa oblidat sobre els prestatges.

Llibres farcits de saber i atapeïts de cultura que sospiren ser llegits. Només la pols és l’amiga d’aquest munt de paper imprès.

Quin greu em sap no usar tant coneixement.

Pitu (Josepa Tort i Arnau)

TRASTERO DE CASA. Núria Roldós

2009-10-19T09:40:00.006+02:00

Com dic es un trastero pero també ho faig servir per construir i fer manualitats, guardo coses perquè sempre penso que els hi donaré un altre ús, aquí a l'esquerra el tambor de la rentadora que es va espatllar fa un any, em vaig quedar el tambor pensant que en faria una làmpara, després he vist altres idees,... potser en faré un tamburet amb rodes... aqui en aquesta habitació tot està pendent d'un altre ús, d'una segona vida... a vegades l'espera es molt llarga, calaixos d'alguna taula que es va trencar, fa poc en vaig fer una estanteria, el mirall mateix es ben kiku, pero es un mirall curiós!

Núria Roldós

EL NOU TALLER

2009-10-16T18:10:00.006+02:00

El taller de München, no fa ni una setmana que hi estic treballant. D'objectes no n'hi ha gaires, però ja en tinc en desús, veieu la identificació a la pared. Vaig trobar un clau que no el vaig posar jo i li vaig penjar, és un record d'aquest estiu d'haver assistit com a visitant a la 23ena assemblea general de la IAU a Rio de Janeiro en l'any de l'astronomia.

MOV

COM PARTICIPAR A L'EXPOSICIÓ

2009-10-14T10:16:00.000+02:00

CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE PER AMPLIAR

SALA D'ESTAR Núria i Mario

2009-10-14T10:06:00.001+02:00

SALA D'ESTAR Núria i Mario, originalmente cargada por momomoma.

La prestatgeria és un magatzem ordenat de records.

Als puzles ens hi va aficionar la Gemma durant un viatge a Londres, i n'hem fet uns quants des de llavors, però quant ja són fets no sabem on posar-los. Que es fa quan un puzle s'acaba?

Casa nostra no és precisament un carnaval cada dia, per això aquestes màscares Venecianes s'han vist relegades a la part superior de la llibreria. No les hem utilitzat mai però ens recorden un bon viatge. És un Souvenir.

Una foto Polaroid de la Núria que està situada al mateix lloc on li vaig fer la foto, mentre remenava a la prestatgeria. Una curiositat fotogràfica.

El Jardí de la Núria i el Mario

2009-10-05T14:58:00.006+02:00

nuria_mario02, originalmente cargada por momomoma.

El nostre jardí és una estança més, plena de plantes que ens recoden altres mons i persones.

La Palmera que em van regalar pel meu Gran Aniversari o Aniversari de Gran (40!!!). Encara mostra bona salut, però no ha tret cap fulla, de vegades em pregunto si no és de plàstic.

El Ficus que vaig portar de la meva anterior habitatge, el pis de telegrafs. Em recorda el procés d'independitzar-me. La república independent de casa meva, com diuen a Ikea.

L'hibiscus en canvi em recorda a Casa dels meus pares. Recodo com sempre que jugaba al jardi de la casa de Rambla Volart em tacava amb el polen de les seves flors.

Biblioteca- Xavier Maristany

2009-09-21T17:40:00.004+02:00

De fet, em temo que l’explicació és la mateixa gairebé per a tots els objectes: quan van entrar a formar part del paisatge –del meu paisatge immediat, casa meva- ho van decidir ells, els objectes. I ho van fer aprofitant que no m’hi fixava. Primer els compres i potser en fas ús. Després, a mida que deixen d’ocupar un espai al teu cap, l’ocupen a un lloc de la casa. Les cintes de VHS, molts llibres, les nines russes, els binocles. Tots van tenir una utilitat un moment o un altre, ja fa molt de temps, i ara en tenen una altra.
Viuen, en silenci, a la llibreria i ens miren, des d’abans.

xavier maristany

PC. Premià de Mar

2009-09-19T17:33:00.005+02:00

TITELLA DE DIT - BRUIXA

La vaig fer en un curset de paper maché fa uns 25 anys.
Alguna vegada s'ha fet servir com a titella però ara ja no, està omplint el prestatge.
La guardo com a record i no tinc pensat llençar-la.

Núria Pujol (Teià)

2009-09-15T00:37:00.007+02:00

EL MARSUPILAMI
Vaig regalar aquest Marsupilami de peluix a la meva filla, Eva, quan va complir 10 anys (ara en té 21). En aquell moment era fanàtica d’aquests còmics. Va ser una bogeria quan el va veure… llavors va ocupar la seva habitació.
Ja fa uns anys que el va “defenestar” i ara és més aviat una nosa... com podeu comprovar està assegut en una butaca de l’estudi. És un encant! No vull ni donar-lo ni llençar-lo, em sap greu. És un més de la família en dimensions, tanmateix el tenim una mica marginat.

LA RÀDIO (a dalt de la prestatgeria)
Quan vam haver de desallotjar la casa dels avis me’n vaig endur aquesta ràdio। La meva àvia es passava les tardes escoltant-la: els consultoris sentimentals, els serials (radio novel·les)... era quan jo era petita, una altra època... Ara és un objecte en desús, veterà, amb solera i una bonica presència. Per ara no el vull llençar, però si m’he de traslladar a un pis més petit ho hauré de fer.

Núria Pujol

L'habitació de la Carme i el Francesc

2009-09-14T16:24:00.005+02:00

... començant per l’esquerra:

El primer que hi ha és una bola del món que va servir perquè els fills es comencessin a situar a la terra on els havia tocat de viure. Fa molts anys que ja no se la mira ningú.

Al seu darrera hi ha un tauler d’escacs que també fa molts anys que ningú no fa servir.

Aquests dos primers objectes tenen una antiguitat de més de 25 anys. Els que vénen a continuació, tenen més de 60 anys i algun d’ells, com la sopera, probablement més de 80.

Davant del tauler d’escacs, hi ha una mena de tetera, que a casa dels pares s’usava per servir el cafè, a falta de cafetera. L’hem conservada perquè m’aporta records de dies de festa, que eren els únics que es prenia cafè, un cafè amb olor de resclosit, ja que, com que se’n prenia tan poques vegades, els 250 grams que en compràvem duraven força temps i anaven perdent qualitats.

Segueix una sopera blanca. La mare la tenia, plena de terrossos de sucre, dins el bufet de casa. Això passava poc després de la guerra, quan el sucre anava escàs. Jo ho vaig descobrir i, de tant en tant, me’n menjava algun terròs i en regalava a un nen, veí de l’escala. Els terrossos van anar minvant i, quan la mare es va adonar del que passava, ja només quedaven les escorrialles. Suposo que va entendre que els meus ossos en formació devien reclamar sucre i el va donar per ben aprofitat, perquè no recordo que ni tan sols em renyés.

A continuació hi ha uns aros de brodar a mà i a màquina. En vaig aprendre de ben joveneta, m’agradava fer dibuixos a la roba i convertir-los en brodats. Era una de les meves distraccions preferides que, a més, em reportaven alguns beneficis econòmics, perquè vaig arribar a brodar jocs sencers de núvia.

Ara veiem una ràdio. Era la de casa meva, també. Recordo que hi escoltava, cada setmana, el programa policíac Taxi Key. Cada dia, les notícies i, els diumenges a la tarda, música variada.

Després, tenim una manxa que s’omplia de “flit” per matar mosques i mosquits. Uns quants minuts abans d’anar a dormir, ruixàvem les cambres per poder-nos llevar sense picades.

L’últim objecte és un fogonet de petroli i una olla que ens servia per bullir la verdura o per fer brou de pollastre. Va ser un gran progrés familiar, quan jo era petita, perquè a casa sempre s’havia cuinat amb carbó. Quan va aparèixer el fogó de la foto, ho vam celebrar amb gran alegria perquè, amb el carbó, quan enceníem el foc, ens fèiem un fart de plorar a causa del fum que omplia la cuina i bona part de la resta de la casa. Ara bé: el petroli representava haver de fer llargues cues a les gasolineres per aconseguir-ne, haver de carregar i pujar set pisos sense ascensor amb llaunes de 10 litres i haver-lo d’emmagatzemar en un bidó molt gran que teníem a la cuina, amb el perill d’incendi que això representava.

És la foto de la paret oposada i hi veiem, també d’esquerra a dreta:

Un assecador de cabells que evitava haver d’anar a la perruqueria.

Una planxa de ferro, d’aquelles que s’escalfaven damunt d’un fogó amb carbó encès. N’hi ha una altra una mica més cap a la dreta. Se’n necessitaven dues com a mínim perquè, mentre es planxava amb la primera, s’anava escalfant l’altra i així s’aprofitava més el temps.

Vet aquí una cafetera comprada a Romania, fa uns 30 anys, i que no hem usat mai per a res més que per a adornament.

En canvi, sí que m’havia fet tips d’anar a comprar oli, fa un munt d’anys, amb l’atuell que hi ha a continuació. Ens el venien “a granel”(que vol dir a doll) a la botigueta de la cantonada. En tenien de diferents preus i els feien sortir, amb una mena de manxa, de dins del taulell de marbre que hi havia a la botiga.

Després ve una cafetera russa que va ser feta a mà per un artesà durant la postguerra i que un dia, en comptes de fer el cafè, va omplir de cafè el sostre del menjador. Havia fet com una explosió i, des d’aquell moment, ja no es va usar mai més.
I dos globus de vidre que servien per amagar les bombetes de 25 vats de dues cambres de casa, una de les quals era la meva. A la llum d’aquestes lluminàries estudiava i llegia de nit tot allò que em queia a les mans.

Tots aquests objectes els conservo perquè formen part de la meva vida i podria fins i tot arribar a dir que em fan companyia. No me’n penso desprendre mai dels mais.

L'habitació d'en Jordi Pascual

2009-09-13T20:02:00.004+02:00

cliqueu al damunt de la foto per ampliar
Jordii Pascual

La vida en las cosas. Antonio Muñoz Molina

2009-09-11T12:41:00.004+02:00

La Vida en las cosas per Antonio Muñoz Molina. Diari EL PAÍS. Babelia 11/7/09

Instal·lació al MOMA : Wast Not (2005) de Song Dong ( Pekín , 1966)
" El río de las cosas llega a las manos y se va de ellas en una corriente que no cesa nunca, y en cuya permanencia nadie repara"

SALA D'ESTAR. Montse Seró. Rupià

2009-09-04T20:09:00.002+02:00

TELE: La vaig comprar fa tres anys per distreure'm, ja no la faig servir com a tele, sols veig algun video, PEDRES i CARGOLINES DE PORTUGAL: Les vaig recollir fa sis mesos i em porten records i emocions , LLIBRES: Els vaig comprar fa anys per llegir-los i els guardo per si algun dia m'aburreix-ho, PUF El vaig comprar fa sis anys al Marroc per la seva comoditat el guardo per si fa falta,I MONTSE: em van parir fa 52 anys, per aprendre, compatir, treballar , esforçar-me, crear, parir, llluitar, ser mare,etc.............viure, hi soc perquè encara hi ha aire, sol , mar i amor.

BANNER EN DESÚS. 2009 ITINERÀNCIA DE L'EXPOSICIÓ A GRÀCIA.

2009-09-04T19:51:00.004+02:00

PROPERAMENT

2009-04-18T19:26:00.010+02:00

P
PR
PRO
PROP
PROPE
PROPER
PROPERA
PROPERAM
PROPERAME
PROPERAMEN
PROPERAMENT............................................................ ...........................................................................................

MÉS EXPOSICIONS......................................................
..........................................................................................

19octubre-19novembre 2009

ESPAI LA FONTANA (barri de gràcia, BCN)

novembre 2010

CENTRE CIVIC FORT PIENC (BCN)

.........................................................................................

MOMOMOMA A LA INAUGURACIÓ 18 setembre 2008

2009-04-18T19:10:00.003+02:00

MOntse Vives, MOntse Roldós, MOntse Pons i MArio Hernandez

EXPOSICIÓ

2009-04-18T19:02:00.001+02:00

Aspecte de La Casa Elizalde amb l'exposició "En Transit#de l'objecte a l'espai"

OBJECTES PERDUTS

2008-10-15T17:21:00.003+02:00

Text fet per Miquel Bassols, psicoanalista, que formarà part del catàleg que s'està preparant i que s'editarà quan s'acabi l'exposició.

OBJECTES PERDUTS
Ho constatem sovint i de maneres diverses: els objectes de la nostra realitat quotidiana queden fora d'ús... cada vegada més ràpidament. I no és pas perquè s'hagin espatllat o hagin perdut la seva capacitat de bon funcionament. No, no els hem deixat perquè s’hagin tornat inútils sinó perquè ja no tenen aquella significació que abans els feia tan nous i desitjables. Ens ho diuen sovint però no en fem massa cas: fem servir només una mínima part de les possibilitats d’ús de molts objectes que adquirim i que ens envolten abans d’arraconar-los.
...
el text continua i el podeu seguir en el seguent enllaç:
http://miquelbassols.blogspot.com/2008_07_01_archive.html

EL ESPACIO ANÍMICO DE LOS OBJETOS

2008-10-13T00:26:00.002+02:00

Aquest article va sortir al suplement EXIT de EL PERIODICO, a la columna PUERTA DE ATRÁS de la periodista NATÀLIA FARRÉ

El espacio anímico de los objetos
Bomboneras, termómetros, relojes, muñecas, instrumentos musicales, libros, teléfonos, cámaras fotográficas, máquinas de coser, sombrillas japonesas, boyas de redes de pesca, bicicletas, cornucopias, marcos, vinilos… Y un sinfín de piezas más forman la muestra EN TRÀNSIT# de l’objecte a l’espai.El denominador común de todos estos objetos es el desuso. Ninguno de ellos resulta útil a su dueño, muchos ni siquiera funcionan, pero siguen en su sitio, el lugar que han ocupado toda la vida. ¿Por qué? A juzgar por lo que explican los participantes de la muestra (abierta a todo el que quiso participar), porque han acabado adueñándose de un espacio físico y emocional en la vida de sus propietarios. Algunos porque han estado allí toda la vida y no se concibe el espacio sin ellos, otros porque con su uso se han ganado un sitio en el altar de las cosas importantes, y todos porque tienen una historia detrás.
La muestra bucea en estas historias y en cómo estos objetos señalan el espacio y lo ocupan. Pero también invita a la reflexión. Sus autores MOMOMOMA (acrónimo de Montse Pons, Montse Roldós, Montse Vives y Mario Hernández) no renuncian a crear un debate sobre el actual modelo de consumo y la sinrazón del abandono de objetos que muchas veces no se han llegado a utilizar. La reflexión, en: http://momomoma.blogspot.com, y hasta el 24 de octubre en La Casa Elizalde.

http://exit.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=58&idioma=CAS&idnoticia_PK=548968&idseccio_PK=1357

Joan Alcaraz parla de l'exposició al seu bloc

2008-10-13T00:08:00.002+02:00

QUE LI DAREM...... AL MOMOMOMA?

L'exposició En trànsit# De l'objecte a l'espai és el resultat d'una proposta artística que ha estat guardonada en la 1ª convocatòria d'Arts Visuals de la Casa Elizalde, el centre cívic del districte barceloní de l'Eixample. El col·lectiu que l'ha realitzat, MOMOMOMA, desenvolupa el tema dels objectes que es troben en desús des d'una perspectiva crítica que qüestiona l'actual model de consum. En una societat plena d'objectes banalitzats, i quan hem entrat de ple en una nova crisi econòmica, la reflexió no pot ser més oportuna. .
.........continua al bloc...

http://blocs.mesvilaweb.cat/Joan%20Alcaraz

Notes sobre la taula

2008-10-07T10:03:00.003+02:00

M’agradaria escriure totes les idees que es van dir a la taula rodona. Però evidentment, la capacitat de memòria o la vivència viscuda és irrepetible, en primer lloc agrair aquesta estona de "xarla", ja que estem avocats a uns “temps”de poc temps i que sens dubte., aturar-lo és una acte de voluntat concient, si més no, cercar aquests moments són com deia un senyor a l'acabar la taula de manera espontània. -Això s’hauria de fer més sovint.
Penso que el parlar, com a les tertúlies, són activitats cada vegada més en desús socialment per varies raons, i ens donen espais per aturar-nos i compartir coneixement.
Evolucionem i vivim uns temps que aquesta pràctica no hi cap gaire. S’ha de provocar.
A la taula rodona, parlavem de la revolució industrial com va fer canviar la societat anterior. Com l’aristocràcia era l’única que podia gaudir dels objectes i des de la perspectiva històrica aquest fet va democratitzar els objectes i afavorir a les demés classes socials. De fet es va crear la classe treballadora i la burgesia, com alhora ha anat creixent la classe mitja i la vida ha anat derivant cap a la democratització del món desitjat, "aparentment"útil. Amb la diferència que el treballador ha de suar més per adquirir allò que li representarà prestigi social. Com fa molts anys els primers immigrants del Gàmbia, que no podien menjar més que arrós trossejat, amb salsa de tomàquet, era un cas que vaig parlar-hi, la seva il·lusió era tenir aquell rellotge, que les persones amb sou solvent no érem capaces de poder comprar i en canvi aquell veí meu que l'havia pujat amb autoestop, amb els primers estalvis comprava aquell rellotge que li donava prestigi. Actualment passa el mateix, veus joves d’origen Africà implacables en el seu vestir. pantalons i amb sabates esportives d’un blanc nuclear, i ot el món del consum amb la vida del fashion food,...
Potser si que els objectes són allò que ens fan il·lusió. Jo crec que si, són les maneres de presentar-nos als demés amb aquells que en trien o nosaltres escollim al llarg de la vida. Però potser camvia quan et vas fent gran, en funció de com has viscut. La meva mare quan li van diagnosticar un càncer va voler tenir una TV petitona per mira-la des de el llit, o com la bogeria popular de necessitar un iphone, o altres estris informàtics en la nostra classe social. Saber escollir el que necessites realment, trobar l’equil·libri o tenir el que vols, el que pots, el que necessitem per viure. Tot està en funció de com som, com sentim, com volem viure, no cal tot, aprendre a ser pràctic i a pensar amb els altres.
Socialment necessitem que el sistema funcioni, compartir, comprar, usar, que no s’aturi, que funcioni i anem més enllà i visquem formes que permetin fer un món més sensible, més humà i de relació amb l’entorn i experimentar com tot allò que ha estat objecte sensible sigui el que sigui, ens faci la vida més agradable.
Actualment amb la crisi del sistema financer més amb la quantitat de producció que ens bombardeja a necessitats, no sempre útils. Està sorgint la reacció al sistema capitalista que ofereix com donar continuïtat al que fem servir. Quan es fabricava un cotxe era per a tota la vida, quan es comprava un aparell tecnològic als inicis també duraven, però la revolució tecnològica (per a beneficis de les grans multinacionals) està estudiada per anar renovant tot sovint, amb el que el món té greus problemes en resoldre com reciclar. El temps està fragmentat i els sistema de marqueting prepara formes de comercialització còmodes al ritme de vida , però que obliguen a crear formes de negoci amb el reciclatge. La necessitat de la Cultura de les tres Rs: REDUIR, RECICLAR, REUTILITZAR.
Després de les diferents intervencions sobre el desús en la taula rodona. Es va anar parlant des de les mateixes inquietuts ideològiques però basant-se en les diferents perspectives dels ponents: Jordi Pericot, Montserrat Carbonell i Vivente Lull.
La sensació global, per a mi va ser interessant, tot i que hi havia mil fils a destil·lar, si que convidava a fer-ne reflexions constants. No vàrem parlar gaire de l’espai abandonat, crec que el tema dona per molt i l’excusa per nosaltres era donar vida a un espai abandonat als usos inicials, amb vides noves i ahir aquest espai va acomplir aquesta missió. Era part del projecte Nous usos.
Nosaltres volem plantejar una exposició que doni peu a la reflexió al joc de la creativitat, però alhora amb sentit estètic, que és una forma de les mil que hi ha de fer art , com a forma d’expressió de les persones que volem comunicar-nos i alhora compartir amb els públics el que fem.
Ens va agradar molt la intervenció de la Montse Roldós quan ja estàvem a punt de sopar. “Moltes persones que han vist o participat a l’exposició segur que han viscut i viuran un altre relació després amb els objectes”.
Només per tot el treball exposat i el que hem viscut, ja ha valgut la pena!
De fet volia escriure algunes de les idees i comentaris entorn a l’exposició i crec que hem trobat i desenvoluparem altres camins que podem recordar entorn al debat i que convidem a continuar.

Seguirem

Taula rodona aquest divendres 3 d’octubre de 2008 a les 19h

2008-10-01T09:51:00.002+02:00

Passaren uns fragments de la pel·lícula Los espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse ), d’Agnès Varda.

Aquesta pel·lícula es basa en una llei molt antiga cap del segle XV que deia que els pobres tenien dret a anar a espigar el que quedava dels camps després que s’havia fet la collita. En aquesta pel·lícula es compara aquest fet amb l’actualitat i les ciutats, tota la gent que viu del desús dels altres.

A partir d’aquesta entrada centrarem el diàleg amb els objectes, el seu valor social, el seu ús i desús, ... i la pròpia exposició També podeu participar.Us hi esperem!

Inauguració de l'exposició dijous 18-9-08 a les 19:30h

2008-09-18T13:58:00.000+02:00

Los espigadores y la espigadora

2008-09-18T12:55:00.002+02:00

Aquesta peli es basa en una llei molt antiga cap del segle XV 1.500 que deia que els pobres teníen dret a anar a espigar el que quedava dels camps després que s'havia fet la collita. En aquesta pel·lícula es compara aquest fet amb l’actualitat i les ciutats, tota la gent que viu del desús dels altres.
Els que recullen les restes de menjar, recullen mobles etc.son els espigadors del temps actual. (en el 4/8 explica l’origen) La peli es de l’Agnes Varda.Titol: Los espigadores y la espigadora.

2008-09-16T13:34:00.003+02:00

Envio la foto d'una ràdio de galena que va fer el meu germà Amadeu cap als anys quaranta. Llavors les coses eren cares i la gent no tenia gaires diners, de manera que, amb aquesta ràdio, podíem escoltar -naturalment, d'un en un perquè s'havia de fer amb auriculars- diferents emissores i no gastàvem electricitat. També ens servia per escoltar "Radio Pirenaica", l'emissora que intentava explicar què passava en el món esquivant la censura franquista. Ara la tinc en una vitrina i em porta records de la meva infantesa.

No recordo ben bé com se sintonitzaven les emissores, però sí que recordo que era divertit anar buscant a base de punxar amb un filferret damunt la pedra de galena.

Carme Vilaginés

La ventana indiscreta

2008-09-16T00:49:00.004+02:00

Alfred Hitchcock, ens evoca en aquest film el món dels espais personals a través de la finestra i ens fa una gran pel·lícula de misteri amb James Stewart i Grace Kelly.
Nosaltres una mica homenetjant aquesta obra cinèfila, us convidem a visitar dins l'exposició espais domèstics amb aquesta mirada indiscreta i aquí aquest cop sereu vosaltres els protagonistes.
Enllaç fragment de la pel·lícula

La llave

2008-09-07T21:32:00.003+02:00

La llave

Siempre callada y presente

Mirandóla evoco otros tiempos

Que compartí con mi gente

Tiempo de cariño y juegos

Perdida en mi recuerdos

Abro los ojos y gozo

Ella sigue ahí

Siempre callada y presente

Leonor Martín Martos

93 CAVALLET DE PINTURA

2008-09-06T11:06:00.002+02:00

Aquest cavallet de pintura fa molt de temps que el tinc al quartet del terrat, i comparteix espai amb el safareig, caixes buides,etc. que tampoc es fan servir. Pobret després de tot el servei que va fer! El guardo sense saber perquè.

Sacra Morejon

92 Dos ocells de vidre

2008-09-03T01:51:00.003+02:00

dos ocells de vidre,
la llum una sageta esmolada
que travessa el seu cor prim

dos ocells d’aigua,
mira com han perdut les ales
de volar tan junts

dos companys muts,
dos llàgrimes que llisquen en paral.lel,
per motius diferents

es toquen
però no s’han vist
cadascu al davant d’un cel dividit

Anna Cabot 2008

91 SENYOR DE FUSTA

2008-08-16T11:28:00.004+02:00

Van regalar-me aquest senyor de fusta quan vaig decidir intentar un dels meus tres somnis o de les meves mancances: dibuixar, nedar i ballar.

Havia après a nedar dos anys abans, als 38 anys! fent tot un esforç per superar el pànic que m’havia acompanyat des de petita. Si podia superar la por a l’aigua, podia agafar un carbonet i intentar quatre ratlles... Efectivament, vaig fer quatre ratlles sense cap visió artística ni idea de la perspectiva i enmig del desànim la meva parella em va regalar aquest senyor de fusta, que tinc dibuixat en totes les postures imaginables. No he après a dibuixar ni tinc cap habilitat d’aquest tipus i he vist que per passar-ho malament no cal embrutar-se els dits amb carbonet, això sí, no descarto seguir fent servir al senyor de fusta més endavant, potser quan intenti fer passes de ball complicades, que només ell pugui fer.

Vaixells abandonats

2008-08-11T01:33:00.003+02:00

Avui escoltant un tango : "Nieblas del Riachuelo" he pensat en buscar per internet imatges d'aquest indret i aquest fet m'ha portat a aquesta pàgina argentina que recull documentació i fotografia de vaixells abandonats.
http://www.histarmar.com.ar/
Val la pena!
MOP

90 l'Acordió

2008-08-07T17:19:00.001+02:00

Vaig decidir comprar l’acordió en un moment en que hi havia una persona que em podia aconsellar. Aleshores no tenia temps per dedicar-hi, perque no pots avançar amb un instrument si no li dediques una estona regularment. Segueix guardat, esperant que arribi el temps en que el pugui tocar una estona cada dia.

Anna Jiménez

89 TERMÒMETRE

2008-08-05T08:11:00.002+02:00

Aquest termòmetre es del meu company. Fa molt de temps que el té, des d’abans que ens coneguéssim. Fins a l’any 2003 funcionava bé, el teniem al balcó de la cuina. Però a l’estiu del 2003, no sé si us en recordeu, va haver-hi una canícula important i el pobre no ho va suportar i va explotar.

El termòmetre s’ha quedat al mateix lloc. És el seu lloc!!!

El que no he dit encara és que aquest termòmetre es troba a Montpellier. Sí, visc a França des de fa set anys. La conseqüència d’aquesta explosió de calor va fer que els polítics aprofitessin l’ocasió per treure’ns un dia de festa a tots els treballadors.

La cosa és que van decidir que haviem de ser solidaris amb els vells perquè malauradament aquest estiu en van morir bastants per culpa de la calor. Finalment no hem patit més de canícules i els politics no han fet res pels vells.

Des de l’estiu del 2003 m’he quedat sense termòmetre i sense un dia de festa!!!

Maria Duran

88 el telèfon sense fils

2008-07-31T16:59:00.002+02:00

La història d'un telèfon oblidat, o caducat?
Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.

Fatima Galan Armell

87 Cornucòpia

2008-07-31T16:51:00.009+02:00

Una cornucòpia no és un marc qualsevol, nosaltres tenim ulls. En un marc la gent hi posa pintures però en una cornucòpia la gent hi posava quadres amb una altra distinció, com un retrat. Abans la gent es feia retrats, però avui en dia la gent amb prou feines penja quadres. Què en fan de nosaltres?? Molta gent ens posa miralls, és un retrat dinàmic, canvia en funció de qui es mira. En el meu cas no hi tinc res encara però algun dia tornaré a mirar amb els ulls que em miren a mi quan la gent passa i em veu.

Fatima Galan Armell

La Casa de la Fátima

2008-07-31T16:48:00.005+02:00

La història d'un telèfon oblidat, o caducat?Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.

Una cornucòpia no és un marc qualsevol, nosaltres tenim ulls. En un marc la gent hi posa pintures però en una cornucòpia la gent hi posava quadres amb una altra distinció, com un retrat. Abans la gent es feia retrats, però avui en dia la gent amb prou feines penja quadres. Què en fan de nosaltres?? Molta gent ens posa miralls, és un retrat dinàmic, canvia en funció de qui es mira. En el meu cas no hi tinc res encara però algun dia tornaré a mirar amb els ulls que em miren a mi quan la gent passa i em veu.

Fatima Galan Armell

Objectes /subjectes /Accions de Marc Ligós

2008-07-28T13:42:00.004+02:00

A la cripta del FAD hi ha una exposició sobre la relació dels objectes, amb les persones i les accions amb els propis objectes.
Una làmpara que s'ill·lumina quan et poses al damunt del coixí, ... una copa que necessita dels teus dist per poder beure un bon vi.
Molt interessant: http://marcligos.com/

Disketes,cds, mobles,... a La VECRO

2008-07-28T12:47:00.009+02:00

Paret de disquets al Casal de JovesParet espraiada de cd's en desús

Conjunt de mobles per a pintar i utilitzar de suport per a la exposició

i ja pintats!

L'antiga fàbrica Velcro és us espai ple de sorpreses,

a dins hi ha molta història, actualment és un lloc on hi conviuen les entitats del poble d'Argentona, la ràdio, el casal de joves, la colla dels diàbles, etc. Alhora també hi ha altres espais abandonats a l'espera de que es faci un nou ús o es tranformi en edificis nous... Tot plegat una mostra d'imatges que donen suport visual al procés de la mostra.

86 TRES TRISTES TIGRES

2008-07-25T17:43:00.001+02:00

La tauleta de nit, tres objectes sense us, les meves inutilitats preferides:
aqui estan l´ampolla d'un bonic blau que un dia molt llunyà podria ser lampara, el pot ple de pols amb dos pincells que mai he fet servir encara que si els hi arrivaba el dia...,i finalment un magnific roc d´alabastre, que en Nil i l´Aram, els meus fills, ingenuament o no sé si amb picardia, em van encolomar portar de La Garrotxa, perque el seu pare piques fins a trobar a dins la Venus de Milo.

JORDI PUIG

85 MAQUINA DE COSIR

2008-07-25T17:30:00.000+02:00

Amagada a la prestatgeria més alta del traster, em resisteixo a llençar aquest objecte històric que tant de servei va fer en el passat.

Ester Sanagustin

84 BICI PARET

2008-07-25T17:27:00.001+02:00

Ja te 40 anys i va ser la meva primera bicicleta. Ara decora el pati de casa, orgullosa i aguantant la pluja, el sol, el fred i la calor.

Ester Sanagustin

83 MONOCICLE PETIT

2008-07-25T17:15:00.003+02:00

Pobret, arraconat al magatzem desprès de haver voltat per mig mon, carregant el meu pes per els més diversos escenaris. Des de Xina fins al Brasil passant per Thailàndia i el Canadà, aquest petit aparell ha aguantat estoicament el pas del temps. Ara, un cop jubilat, descansa tranquil·lament veient com els seus successors segueixen triomfant arreu del mon. T’has guanyat un espai de luxe en el futur museu.

Boni Juanet