Amb aquest títol tan suggerent he tort a recordar la importància dels objectes en la vida de les persones i de les que ja no hi són. Antropològicament els objetes que ens sobreviuen segueixen donant-nos informació. Una cinta de cassette, al cap de quaranta anys deriva en una nova perspectiva i alhora es transforma en un missatge diferent perquè ja som uns altres. A casa les cintes de cassette segueixen als calaixos i prestatgeries com si fossin objetes museístics. Per això crec que aquesta obra retorna a l'espectador vivències que s'assemblen al que hem sentit al llarg de la nostra vida. Qualsevol sabrà diferenciar aquelles andròmines que ens identifiquen dels temps viscuts, tot i que ara ja som uns altres.
