divendres, de març 28, 2008

14 Ventilador



M'el vaig trobar fa molts anys pel carrer, al principi l'utilitzava perquè era útil, pero ara que en tinc un de més modern i que no fa soroll, tan sols el guardo perqué magrada el seu aspecte clàssic i el seu diseny.No crec que el llançi mai.
Cris


13 Màquina de cosir


Aquesta màquina era una de les coses per llançar que hi havia a un local que vaig comprar fa dos anys. Me la vaig quedar, la vaig arreglar, i la vaig deixar a una tauleta de casa meva, i no l'he fet servir mai. un día quasi la dono a una ONG del Senegal, peró al final es van negar a venir-la a buscar. No crec que surti de casa meva a no ser que algú la vingui a buscar.
Cris

12 Menjar que mai serà menjat


Aquests aliments variats (Pimientos del piquillo, Humus, Carn en conserva...) els he anat aquirint al llarg dels anys i ni tan sols els he obert. Els guardo per si algun día em venen de gust, peró no ho crec. si s'acaben caducant els llançaré.
Cris

11 Betes i fils

Aquests fils m'els vaig trobar al carrer envoltats amb una tela vermella, i vaig pensar que potser havien sigut d'una iaia que es va cansar d'ordenar-los. Com que em van semblar tan bonics m'els vaig emportar per ferlos-hi una foto, peró no l'havía fet fins avui. I ara que l'he feta, els he posat en una bossa a l'entrada per tirar-los un día d'aquests.

Cris

dissabte, de març 15, 2008

10 Teclat Elèctric

El teclat elèctric!!! Fa uns 14-15 anys que no el faig servir…(ostres! no me’n havia adonat que havia passat tant temps…) Forma part del passat quan tocava amb grups de música (“Les Vincents”, “La Banda Estoica”…). Fa molts pocs dies que l’he deixat a la mestra de música de l’escola bressol del meu fill per les classes que fan cada setmana…Fins ara tenien un piano que també jo els vaig deixar fa 7anys perque m’havia tocat en herència i estava guardat en un garatge fent-se malbé perque no m’hi cabia al pis. Com que ens vam canviar a una casa gran el vaig demanar (era el pacte), però em sabia greu perque els nens s’hi havien acostumat…Així que vaig recuperar el teclat de casa els meus pares per a ells, encara no sé si els anirà bé, però allà està…

Merce Roig

9 "Discman" per correr? potser ja no....


El “discman” o algo així, que feia servir quan anava a caminar o a córrer…Ara torno a intentar posar-me les piles però encara no l’he fet servir. Ademés ara hi ha coses molt més pràctiques i potser canviï de funció…De moment forma part de la decoració de la casa nova…

Merce Roig

8 Contestador automàtic? Llistins? Si no ting línia...


t'envio objectes en desús, aquests estaven abandonats per l'estudi.
Un telèfon amb contestador i les "páginas amarillas". A l'estudi ja no tinc ni línia fixa de telèfon, i els llistins no els consulto mai per a res, si em cal informació d'alguna cosa la busco a internet.
Si els vols te'ls regalo.

Viki Tubau

dimecres, de març 05, 2008

7 Sombrilla japonesa


Esta sombrilla la compre hace unos años en Kyoto. Me gustó el colorido, es como las que utilizan las maiko en el distrito De Guion. La tengo guardada en un armario porque, la ponga donde la ponga siempre acaba en el suelo.
Ahora no me sirve de mucho pero me da nostalgia del japón antiguo y la quiero seguir guardando aunque me ocupe espacio.

Angela Iglesias

diumenge, de març 02, 2008

Los Objetos Distinguidos


Buscant, entre llibreries internets i llibreters, escrits que parlessin de l'objecte, a la llibreria Laie del carrer Pau Claris rebuscant van trobar diversos llibres que com a mínim al seu títol hi sortia la paraula objecte Palabra y objeto de Willard von Orman Herder ed, Seis años de desmaterialización del objeto artístico de 1966-1972, Ed. Akal. El objeto singular de Clemen Rosset i Los objetos distinguidos, la arqueología como excusa, de Vicente Lull, Edicions Bellaterra. D'entre aquests tres llibres i sense saber el seu contingut vaig triar el de Vicente Lull.

I s'em va obrir tot un camp de coneixement sobre l'objecte que no m'havia imaginat, immediatament vam veure la necessitat de parlar amb la persona que havia escrit el llibre, per explicar-li el nostre projecte, i així va ser que vam anar a parlar amb Vicente Lull, arqueòleg de professió i coneixedor doncs de l'objecte. Vicente Lull s'ha posat a la nostra disposició per tot allò que li volguem preguntar sobre el tema. El llibre és una bona guia per nosaltres, però extensiu per aquella gent que vol saber com ens afecten o com afectem els objectes, és doncs una lectura recomanada i recomanable a tothom que tingui objectes, o sigui per a tothom.

Una dada el llibre va sortir editat a finals del 2007, justament quan vam crear el projecte. És una sinèrgies de les que passen de tan en tan?