dijous, de novembre 26, 2009

EL RELLOTGE DE SUBHASTA


Aquest rellotge el vaig comprar per 1€ en una subhasta de diversos objectes en desús.
Poc abans d'anar cap a a casa, vaig saber la història de l'anterior propietària: Em va confessar que era un antic regal de noces dels seus ex- sogres que treballaven amb antiguitats, ...li semblava que provenia d'un mercat francès de brocanters i que l'havia tingut durant anys a la cuina de casa seva,... però el pas dels temps li havia fet esborrar el significat efectiu i ja no li interessava. A mi em va agradar des del seu primer moment, curiosament va sortir a la subhasta per 1€ i ningú va voler pujar el valor o sigui que va ser una super oferta per a mi.
Quan el vaig portar a casa vam discutir si el fèiem funcionar, donat l'estat rovellat del seu mecanisme original. Però em semblava que no li calia fer-li cap arranjament, m'agradava la idea del rellotge que no marca el temps. Mentrestant segueix damunt del mirall del quarto de bany, amb les sagetes marcant la mateixa hora, des de el primer dia, tan si ens dutxem o si ens rentem les dents. Un rellotge que no li passen les hores mai, i a mi m'agrada així.

dilluns, de novembre 23, 2009

LOS OBJETOS NOS LLAMAN. Juan José Millás


"Lo misterioso acecha a la vuelta de la esquina, en el interior de uno mismo. Mujeres grandes que sueñan con hombres diminutos. Maniquíes que sudan. Pollos que llegan desde el mercado, pero que jamás aparecen en la mesa..........."
Aquest es l'univers Millás, que en aquest llibre, a més ens parla dels objectes, tots aquets objectes que ens acompanyen al llarg de la vida i que sense ells,  segur, que no seriem el que som. Ells son la història quotidiana de les nostres vides.


PASSADIS AMB CAIXETA DE CLAUS EN DESÚS
























Aquí, a sobre aquest petit moble que hi ha a l'entrada de casa, hi ha una caixeta amb les claus, n'hi ha unes quantes que ja no serveixen, ... pero segueixen estant aquí. Ningú les tira, potser tenim por de no poder obrir alguna porta que ens transporti al passat i els seus records.........i per això les guardem.

Montse Roldós

FRESQUERA EN DESÚS



Aquesta presatgeria de casa te alguna cosa en desús, com per exemple aquesta fresquera que vaig comprar a França, a Saint Emilion. Mai l'he fet servir, tot i que en aquell moment pensava que si. A la cuina de casa no m'hi cap, per això s'ha quedat en aquest prestatge, es un record del viatge que vaig fer amb la Montse Vives, i també un anhel d'un estil de vida que això m'ho recorda... anar a fer picnics al camp els dies assoleiats amb alguna cosa per menjar, i els amics.

Montse Roldós

EN AQUESTA PRESTATGERIA





En aquesta prestatgeria, a part de llibres, hi han moltes coses, fotos, coses que venen de casa de l’avia i que m’agrada conservar i mirar de tant en tant, records de viatges... Sempre penso que poden ser útils i al final ho son, com la balança per ensenyar als nens com funciona i fer los pesar cosetes petites amb les peses antigues, també hi ha una capsa de barret plena de fotos antigues on es veu com anaven vestits a l’època dels meus avis. Fins i tot hi ha una màquina per tallar els cabells: aquest encara no l’he emprat!


Natalia Ferrer

Prestatges casa






Unes afotos d’uns prestatges de casa. En realitat no són objectes en desús… Els petards esperen el seu st. Joan i les condecoracions i altra paraferrnàlia militar, s’utilitzen de tant en tant en algun “hàppening catista" o similar. Més aviat és una mostra de desordre, i de no saber on desar les coses…


Jordi Avià

dissabte, de novembre 21, 2009

l'oficina d'EXPERIMENTEM AMB L'ART

Quina foto! La va fer en Mario, veieu? És feta de diverses fotos, l’efecte és increïble, sembla que hi siguis dins...
Els objectes tant d’ús com de desús estan barrejats. Ens han arribat d’amics i amigues que ens estimen i a qui estimem. Dibuixos, Postals, objectes que ens acompanyen mentre treballem. Sabeu... penso que no hi hi gaires coses en desús, fins i tot la lletra Z Z Z que està al vidre té vida, és com si l’espai dormís de tant en tant ...

Màrio Hernández (foto) Montse Vives (escrit)

divendres, de novembre 20, 2009

ULLI'S PENSAMIENTOS

Ésta foto muestra una parte de la librería de nuestra casa. Estrictamente la verdad, todo en ésta foto está en desuso, bueno no todo, el mínimo la estantería tiene uso: organizar las cosas.
Aquí tengo la mitad de mis libros, palabra de honor, yo los he leído casi todos, pero una vez han sido leídos, los libros están soñando en los días en que alguien los tocaba leyéndolos con interés, con entusiasmo.
Para que los libros se sientan bien tengo algunas cosas de decoración, con garantía del 100% en desuso. Tengo también alguna herencia de mi hijo, y más y más y más.
Pero esta estantería es fundamental para mi bienestar. Unas veces, por ejemplo, me viene a la memoria la escuela, yo quiero ver uno de los libros que utilizaba y lo encuentro en su sitio. Si me falta uno de los libros, me falta algo, el que me falta es difícil de explicar. En éste sentido las cosas en desuso son importantes para mí, necesito su presencia, pero para decir la verdad aún tengo demasiados libros que no he tocado hasta ahora.
Un día cuando necesite moverme de mi casa a un sitio frugal, bueno, éste sería el día que dejaría mis libros.
No puedo tirar libros en la basura, para mí es tan inimaginable como tirar comida. Los libros tienen algo especial, espero que alguien venga y que tenga interés de verdad. Así como yo he rescatado algunos libros de la basura de otros.

Ulli

Casa de la Mireia


dijous, de novembre 19, 2009

l'estudi del Gonçal


gons, originalmente cargada por momomoma.

diumenge, de novembre 15, 2009

CASA-TRSTS

Aquesta habitació està en desús.
Va ser la habitació destinada a la “au pair” dels meus fills, que ara ja són grans, per això sobre el llit hi ha un ninot.
A més hi ha un mapa de la Cerdanya, quan eren petits hi anàvem.
També una taula rodona plegable i unes cadires apilades tot per arreglar.
El temps en aquesta habitació està en moviment.
Per una banda – el llit i el ninot , és temps passat - per altra banda, - les cadires i la taula, és temps futur - perquè s’han de reparar. Quan? No ho sé...
Carmen de la Sotilla

divendres, de novembre 13, 2009

LES CAIXES



Aquesta es una part de la meva habitació.
Al peu de la foto hi ha unes caixes a on tinc joguines de quan era petita i que ara ja no les faig servir, a una altra caixa tinc bosses per anar d’excursió, i a l’altra tinc sabates.
Mami, hauriem de fer un mica de neteja….

Èlia Domínguez!

Menjador de casa i LPs



Això es el menjador de casa, en un racó guardo els meus L&Ps, no tinc plat per escoltar-los, però de tant en tant, els agafo i miro les seves portades............
Pastorius, King Crimson, Weather Report..............anyoro aquell crec,crec dels discs al girar.

Albert Domínguez

BOSSETA DE COLORS A L'HABITACIÓ



L'objecte en desús d'aquesta habitació és la bosseta de colors que hi ha al costat del quadre de la tournée du chat noir...
La va teixir expressament per mi una noia de Dinamarca al kibbutz Bahan, prop de Netanya, a Israel... desde el mateix moment que me la va regalar ja vaig pensar que no sabria que fer-ne... d'això ja fa uns quants anys, em penso que era l'any 81... encara puc recordar quan la va finalitzar, era una tarda assolellada, ella teixia i tots descansàvem tranquil.lament després de treballar. És realment molt petita i durant un temps va contenir una còpia de les claus de casa meva, però ja fa molt temps que és buida. Sempre la tinc a vista, no sé perquè. Són d'aquelles coses que si es perden les tornes a trobar. Sembla que l'objecte es resisteix a separar-se de mi.

Mercè Abril



dijous, de novembre 12, 2009

BUSQUEM HABITACIONS




He escollit l’habitació de l’ordinador, hi ha un munt de dossiers i llibres relacionats amb la tasca educativa amb ús relatiu segon els cursos que em toca donar.

Però trio un llibre en concret, dels que no utilitzo, és el meu llibre de Viktor Lowenfeld, que he portat de l'Argentina i té la seva història: Per aquest llibre em van detenir, un reten de l’exèrcit quan viatjava en autobús els hi va costar molt d'entendre de que es tractava, ja que el títol "Desarrollo de la capacidad creadora" els va posar molt nerviosos, van fet moltes trucades internes per tal d'esbrinar si allò era una cosa perillosa, finament em van deixar anar, malgrat que no estaven del tot convençuts. Aleshores aquesta història, i encara ara fa riure molt i molt. Sempre el tinc a la vista al meu despatxet, per tal de no oblidar que per determinades persones desenvolupar la capacitat creadora dels alumnes pot ser considerada una qüestió perillosa.

Ara miro les fotos que he fet i l’he dedicat una especial a la finestra que dona al pati que porta cap al taller de pintura. De cop i volta em recorda com una finestreta de cel·la de centre penitenciari... és possible també, que necessiti mirar-me el llibre de Lowenfeld i tenir-ho sempre a prop al recordar-me la possibilitat de la presó? No serà que ja ha arribat el temps d’abandonar el despatxet de les tecnologies i creuar el pati cap al taller?

Marta Jiménez Albiol

dimecres, de novembre 11, 2009

Despatx de la Mireia


PAPEROTS


Aquesta és una paret que està al meu despatx, darrera de l’espai on treballo, aproximadament a tres metres. La he elegit perquè guarda més records que la majoria de parets de casa meva, on més aviat m’agrada tenir poques coses a la vista. Pels records personals jo sóc més de caixes i calaixos. El bo dels panells en relació a una estanteria és que al menys les coses que hi penges t’ocupen poc espai. Hi ha una certa rotació en les coses que tinc penjades a aquests dos suros, encara que hi han algunes que hi duren més temps que d’altres i algunes que fa molts anys que hi són. Entre aquestes, una foto d’una zebra, una foto del meu germà i meva amb gorros de neu de quan jo tenia cinc anys, i una postal de Nova York dels 90 en la que destaca el perfil de les torres bessones. Per cert, també hi ha un flyer del projecte Oikodomos, que no es digui que sóc una desagraïda…

dimarts, de novembre 10, 2009

divendres, de novembre 06, 2009

dimecres, de novembre 04, 2009

REBOST



FOTO 4: Rebost amb objectes en ple ús a l'armari ( malgrat estar bruts o desordenats, sinònim d'ús diari). El que sobra és un garatge de color groc i una caixa de Lego, plena de peces d'aquest joc que ja ningú utilitza.

Pilar Àvila

REBOST DE CASA



FOTO 3: Rebost de casa. Gairebé tot l'estant de dalt està okupat per objectes en desús, sobre tot un wok que penja entre caixa i caixa de la famosa mudança, a més de les làmpares rebregades i plenes de pols que hi ha al costat.

Pilar Àvila

LAVABO COMÚ



FOTO2: lavabo comú. hi ha una cadireta de fusta per a que els nens petits puguin arribar a les piques . En aquesta casa la persona menor té deu anys i arriba a tot arreu!

Pilar Àvila

ESTUDI



FOTO 1: estudi meu. Una raconera està okupada per una caixa de cartró de la mudança feta fa 6 anys, plena de coses vàries que si no s'han recol.locat en 6 anys.. ja no ho faran.

Pilar Àvila