5 Un bidó de colors

Abans de crear el projecte amb MOMOMOMA em va sorgir la idea inicial de presentar una proposta expositiva a partir del tema del desús, suggerit per la convocatòria de la Casa Elizalde .
Vaig pensar en fer fotografies als objectes abandonats o sense ús present, i recrear després pictòricament el que m’havien suggerit, fruit dels tons i colors que tenien.
Per aquest motiu vaig fer unes quantes fotos i la primera pensada per iniciar el procés creatiu, va se aquesta fotografia.
Un bidó de petroli abandonat momentàniament al costat de l’arxiu del museu d’Argentona. Em va cridar l’atenció al passar-hi pel davant . Vaig mirar el seu interior i era molt maco, però fonamentalment era pel dia que feia, sense sol i sense ombres.
El foc, la pluja, el temps,.. havia transformat el seu color inicial , en tons ocres i blaus,...
Ara després dels mesos imagino que pot ser un d’aquell bidons que varem anar a buscar per la festa d’inauguració del museu. Era l’estiu del 2000 i havia treballat per a l’escenografia i el vestuari. La inauguració va anar molt bé, pel que en varen explicar, doncs hi actuaven els amics, la família i vaig veure les fotografies de l’esdeveniment. Just aquell dia tenia reservat un bitllet per anar de vacances i volava cap a Cuba.

4 Un regalo de Manolin, alias Anthony Queen

La historia de las boyas… de los cristales… del aire y de un amigo. Un regalo de Manolin, alias Anthony Queen. Estas bolas de recuerdo me las regaló Anthony Queen, Manolin para los amigos, un personaje de los de cuento, de La Graciosa… Mi isla predilecta, la isla donde perderte y donde todo lo pierde: el uso… se transforma en desuso. Científicamente probado son restos de una red de pesca. La usaban para que la red flotara…boyas, flotadores?

Manolín es pescador de mil mares…

Ellas juntas, significan! Se des-usaron . Un dia, mientras yo intentaba olvidarme de todo, hasta de mi presente… Manolin me regaló las boyas, los artilugios redondos que hacen que uno flote.

Estaban derribando su casa de la niñez, la especulación y la herencia transformaría esos restos de historia en 4 duplex adosados…DestinoLos recuerdos se amontonaban en un rincón al lado de la marea, las lágrimas se transformaron en sonrisa…

Me regalaba parte de su historia. Que iba a hacer con ellas? Ni idea, el momento ya lo valía, los hechos ya eran. Y desde entonces ruedan por los suelos del salón de mi casa… contandoles historias de los mares a las plantas que estan atrapadas en una maceta… al sol que las atraviesa a los curiosos que intentan encontrar una razón.

Las miro, las miras… te preguntas? o lo sabes? iMporta? No se! Están e irán conmigo, uno, dos o tres objetos en desuso que sin uso yo les doy uso.

Hoy forman parte de ella, de la de Manolín… de la mia y mañana? Las circunstancias harán que se vuelvan a ser arrastradas por las olas o simplemente formen parte en una caja que se traslade por los mares a otros continentes, formando parte de mi historia y de la tuya.

3 Rellotge d'un temps passat

Aquest rellotge l'havia vist sempre quan era petita a casa dels avis. Ara ja no funciona pero m'agrada tenir-lo perque em recorda aquella casa i un temps passat . Es com un petit objecte que desencadena una cadena de records.

2 No els agafaré mai més

He escollit el passadis d'entrada a casa. És entrada i trànsit continu entre els diferents espais del meu hàbitat. És aqui on tinc les llibreries, plenes de llibres i discs de vinil en desus, amb algunes excepcions, però la majoria, quasi el 90%, no els agafarè mai més, però forman part del meu passat i em costa molt despendrem d'ells. Tambè els llibres i la música dels vinils, en el seu moment, han transitat per la meva existència i han sigut entrada a mons imaginàris de coneixement i plaer. Hem defineix el que hi ha en aquets prestatges.

1 Meravelles

T'envio aquestes meravelles. Les pells no les uso perque em fan por només de pensar-ho. Una meva tieta me les va deixar d'herència.
Montse Baquer