De fet, em temo que l’explicació és la mateixa gairebé per a tots els objectes: quan van entrar a formar part del paisatge –del meu paisatge immediat, casa meva- ho van decidir ells, els objectes. I ho van fer aprofitant que no m’hi fixava. Primer els compres i potser en fas ús. Després, a mida que deixen d’ocupar un espai al teu cap, l’ocupen a un lloc de la casa. Les cintes de VHS, molts llibres, les nines russes, els binocles. Tots van tenir una utilitat un moment o un altre, ja fa molt de temps, i ara en tenen una altra.
Viuen, en silenci, a la llibreria i ens miren, des d’abans.
xavier maristany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada