dissabte, d’agost 16, 2008

91 SENYOR DE FUSTA


Van regalar-me aquest senyor de fusta quan vaig decidir intentar un dels meus tres somnis o de les meves mancances: dibuixar, nedar i ballar.

Havia après a nedar dos anys abans, als 38 anys! fent tot un esforç per superar el pànic que m’havia acompanyat des de petita. Si podia superar la por a l’aigua, podia agafar un carbonet i intentar quatre ratlles... Efectivament, vaig fer quatre ratlles sense cap visió artística ni idea de la perspectiva i enmig del desànim la meva parella em va regalar aquest senyor de fusta, que tinc dibuixat en totes les postures imaginables. No he après a dibuixar ni tinc cap habilitat d’aquest tipus i he vist que per passar-ho malament no cal embrutar-se els dits amb carbonet, això sí, no descarto seguir fent servir al senyor de fusta més endavant, potser quan intenti fer passes de ball complicades, que només ell pugui fer.


BP

dilluns, d’agost 11, 2008

Vaixells abandonats

Avui escoltant un tango : "Nieblas del Riachuelo" he pensat en buscar per internet imatges d'aquest indret i aquest fet m'ha portat a aquesta pàgina argentina que recull documentació i fotografia de vaixells abandonats.
http://www.histarmar.com.ar/
Val la pena!
MOP

dijous, d’agost 07, 2008

90 l'Acordió

Vaig decidir comprar l’acordió en un moment en que hi havia una persona que em podia aconsellar. Aleshores no tenia temps per dedicar-hi, perque no pots avançar amb un instrument si no li dediques una estona regularment. Segueix guardat, esperant que arribi el temps en que el pugui tocar una estona cada dia.

Anna Jiménez

dimarts, d’agost 05, 2008

89 TERMÒMETRE


Aquest termòmetre es del meu company. Fa molt de temps que el té, des d’abans que ens coneguéssim. Fins a l’any 2003 funcionava bé, el teniem al balcó de la cuina. Però a l’estiu del 2003, no sé si us en recordeu, va haver-hi una canícula important i el pobre no ho va suportar i va explotar.

El termòmetre s’ha quedat al mateix lloc. És el seu lloc!!!

El que no he dit encara és que aquest termòmetre es troba a Montpellier. Sí, visc a França des de fa set anys. La conseqüència d’aquesta explosió de calor va fer que els polítics aprofitessin l’ocasió per treure’ns un dia de festa a tots els treballadors.

La cosa és que van decidir que haviem de ser solidaris amb els vells perquè malauradament aquest estiu en van morir bastants per culpa de la calor. Finalment no hem patit més de canícules i els politics no han fet res pels vells.

Des de l’estiu del 2003 m’he quedat sense termòmetre i sense un dia de festa!!!

Maria Duran