Paret de disquets al Casal de Joves
Paret espraiada de cd's en desús
Conjunt de mobles per a pintar i utilitzar de suport per a la exposició
i ja pintats!
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el catipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Fragment (Maria Mercè Marçal)
A partir d’aquest text poètic varem treballar en un taller de teatre social per commemorar el dia de la dona treballadora (vuit de Març) i per introduir la possibilitat de recórrer a través del món dels objectes en desús varem treballar l’expressió amb més facilitat a partir del record que els objectes ens transmeten. Com a font d’inspiració narrativa a partir de les golfes, els nostres espais, racons o calaixos de casa hi guardem aquells objectes que ens narren les seves històries concretes i personals.
A sota teniu alguns exemples
Soy una muñequita de cerámica que la abuela de María compró y regaló a ésta cuando cumplió 18 años, para que el día que tuviera un hogar me pusiera en un mueble de adorno.
El tiempo ha pasado y ya hace 35 años que sigo en su casa.
Un buen día, María me metió en un cajón personal para evitar que me pudiera romper, porque pensó que yo era el único regalo que conservaba de su abuela y que yo tenía un valor sentimental muy importante, no era sólo un adorno.
De vez en cuando me coge en sus manos, me mira, y aunque soy de cerámica, le hago sentir el amor que sentía por su abuela, que también se llamaba María como ella
Enero 2008
