ARMAN i els objectes per a la creació

Arman
Cargado por centrepompidou. - Descubre más videos creativos.

El Centre Pompidou dedica una exposició retrospectiva a l'artista Arman, una de les figures magistrals de l'art de la postguerra anomenat nou realisme. Arman desenvolupa un treball utilitzant els objectes i articles manufacturats produïts per la societat de consum sota les coordenades del gest i l'objecte.

En la nostra exposició podeu trobar algunes obres amb certes caracterítiqus semblants!

Inauguració de l'exposició dijous 18-9-08 a les 19:30h

Envio la foto d'una ràdio de galena que va fer el meu germà Amadeu cap als anys quaranta. Llavors les coses eren cares i la gent no tenia gaires diners, de manera que, amb aquesta ràdio, podíem escoltar -naturalment, d'un en un perquè s'havia de fer amb auriculars- diferents emissores i no gastàvem electricitat. També ens servia per escoltar "Radio Pirenaica", l'emissora que intentava explicar què passava en el món esquivant la censura franquista. Ara la tinc en una vitrina i em porta records de la meva infantesa.

No recordo ben bé com se sintonitzaven les emissores, però sí que recordo que era divertit anar buscant a base de punxar amb un filferret damunt la pedra de galena.

Carme Vilaginés

La llave

La llave

Siempre callada y presente

Mirandóla evoco otros tiempos

Que compartí con mi gente

Tiempo de cariño y juegos

Perdida en mi recuerdos

Abro los ojos y gozo

Ella sigue ahí

Siempre callada y presente

Leonor Martín Martos

93 CAVALLET DE PINTURA

Aquest cavallet de pintura fa molt de temps que el tinc al quartet del terrat, i comparteix espai amb el safareig, caixes buides,etc. que tampoc es fan servir. Pobret després de tot el servei que va fer! El guardo sense saber perquè.

Sacra Morejon

92 Dos ocells de vidre

dos ocells de vidre,
la llum una sageta esmolada
que travessa el seu cor prim

dos ocells d’aigua,
mira com han perdut les ales
de volar tan junts

dos companys muts,
dos llàgrimes que llisquen en paral.lel,
per motius diferents

es toquen
però no s’han vist
cadascu al davant d’un cel dividit


Anna Cabot 2008

91 SENYOR DE FUSTA

Van regalar-me aquest senyor de fusta quan vaig decidir intentar un dels meus tres somnis o de les meves mancances: dibuixar, nedar i ballar.

Havia après a nedar dos anys abans, als 38 anys! fent tot un esforç per superar el pànic que m’havia acompanyat des de petita. Si podia superar la por a l’aigua, podia agafar un carbonet i intentar quatre ratlles... Efectivament, vaig fer quatre ratlles sense cap visió artística ni idea de la perspectiva i enmig del desànim la meva parella em va regalar aquest senyor de fusta, que tinc dibuixat en totes les postures imaginables. No he après a dibuixar ni tinc cap habilitat d’aquest tipus i he vist que per passar-ho malament no cal embrutar-se els dits amb carbonet, això sí, no descarto seguir fent servir al senyor de fusta més endavant, potser quan intenti fer passes de ball complicades, que només ell pugui fer.

BP

90 l'Acordió

Vaig decidir comprar l’acordió en un moment en que hi havia una persona que em podia aconsellar. Aleshores no tenia temps per dedicar-hi, perque no pots avançar amb un instrument si no li dediques una estona regularment. Segueix guardat, esperant que arribi el temps en que el pugui tocar una estona cada dia.

Anna Jiménez

89 TERMÒMETRE

Aquest termòmetre es del meu company. Fa molt de temps que el té, des d’abans que ens coneguéssim. Fins a l’any 2003 funcionava bé, el teniem al balcó de la cuina. Però a l’estiu del 2003, no sé si us en recordeu, va haver-hi una canícula important i el pobre no ho va suportar i va explotar.

El termòmetre s’ha quedat al mateix lloc. És el seu lloc!!!

El que no he dit encara és que aquest termòmetre es troba a Montpellier. Sí, visc a França des de fa set anys. La conseqüència d’aquesta explosió de calor va fer que els polítics aprofitessin l’ocasió per treure’ns un dia de festa a tots els treballadors.

La cosa és que van decidir que haviem de ser solidaris amb els vells perquè malauradament aquest estiu en van morir bastants per culpa de la calor. Finalment no hem patit més de canícules i els politics no han fet res pels vells.

Des de l’estiu del 2003 m’he quedat sense termòmetre i sense un dia de festa!!!

Maria Duran

88 el telèfon sense fils

La història d'un telèfon oblidat, o caducat?
Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.

Fatima Galan Armell

87 Cornucòpia

Una cornucòpia no és un marc qualsevol, nosaltres tenim ulls. En un marc la gent hi posa pintures però en una cornucòpia la gent hi posava quadres amb una altra distinció, com un retrat. Abans la gent es feia retrats, però avui en dia la gent amb prou feines penja quadres. Què en fan de nosaltres?? Molta gent ens posa miralls, és un retrat dinàmic, canvia en funció de qui es mira. En el meu cas no hi tinc res encara però algun dia tornaré a mirar amb els ulls que em miren a mi quan la gent passa i em veu.

Fatima Galan Armell

86 TRES TRISTES TIGRES

La tauleta de nit, tres objectes sense us, les meves inutilitats preferides:
aqui estan l´ampolla d'un bonic blau que un dia molt llunyà podria ser lampara, el pot ple de pols amb dos pincells que mai he fet servir encara que si els hi arrivaba el dia...,i finalment un magnific roc d´alabastre, que en Nil i l´Aram, els meus fills, ingenuament o no sé si amb picardia, em van encolomar portar de La Garrotxa, perque el seu pare piques fins a trobar a dins la Venus de Milo.

JORDI PUIG

85 MAQUINA DE COSIR

Amagada a la prestatgeria més alta del traster, em resisteixo a llençar aquest objecte històric que tant de servei va fer en el passat.

Ester Sanagustin

84 BICI PARET

Ja te 40 anys i va ser la meva primera bicicleta. Ara decora el pati de casa, orgullosa i aguantant la pluja, el sol, el fred i la calor.

Ester Sanagustin

83 MONOCICLE PETIT

Pobret, arraconat al magatzem desprès de haver voltat per mig mon, carregant el meu pes per els més diversos escenaris. Des de Xina fins al Brasil passant per Thailàndia i el Canadà, aquest petit aparell ha aguantat estoicament el pas del temps. Ara, un cop jubilat, descansa tranquil·lament veient com els seus successors segueixen triomfant arreu del mon. T’has guanyat un espai de luxe en el futur museu.

Boni Juanet

80 EL CALAIX DE L'ARMARI A MUNICH

De calaixos totes i tots en tenim, hi ha calaixos estables, calaixos que es recomposem, calaixos que es transformen, calaixos íntims, calaixos pràctics, calaixos itinerants com és el que veieu, amb roba i objectes que es desplacen de temps en temps de Barcelona a Múnich, de Munich a Barcelona, els calaixos no viatgen però el seu contingut sí.

MOV

79 CAPSA SORPRESA

Una capsa amb records varis, que viatge amb un mateix, però que ja fa molt de temps que no saps que amaga, por a obrir la tapa, no, però si un cert caos a dintre, plena de coses que en cert moment davant el dubte no es van llençar i es tanquen allà, bueno vaig a obrir perquè recordo que també hi ha entrades per els concerts d’una època.
Les entrades, una boqueta de trompeta, la foto del grup que una vegada vem formar, el carnet de music, dibuixos per portades, una llibreta de partitures de les classes que vaig començar i moltes lletres de cançons sense musica, poemes a un esser que va canviant de nom amb el temps, ostres I’m a Rock & Roll Star.

Jordi Salinas

76 CALCULADORA

¡Que lejos de las actuales calculadoras Casio o similares y sin embargo en su momento que gran avance supuso este instrumento!
Cuando una anciana, viuda de un profesor de ciencias alemán, dejo su piso de la parte alta y bien ventilada de Barcelona, también dejó muchas cosas y así de esa manera vino a parar a mis manos, a través de un amigo, esta calculadora que hoy me parece prehistórica. Nunca me ha proporcionado ninguna utilidad y sin embargo no soy capaz de deshacerme de ella; tranquila reposa hace años en una de las estanterías, junto a libros que tal vez no vuelva a leer.

Isidro Calderón

75 OSSA 160

L’ULTIM VIATGE: POITIERS-SANT ANTONI DE VILAMAJOR, PER LA COLLADA DE TOSSA, A L’ANY 1981. DESPRÉS D’ESTAR 27 ANYS TANCADA AL PORXO DE CASA, HA DECIDIT SORTIR DE LA RECLUSIÓ, ESPOLSAR-SE UNA MICA LA POLS I GAUDIR DE L’AIRE DEL MONTSENY.

Jordi Lacruz

74 BONGOS

BONGOS:Fueron instrumento en algún momento de su vida, eso seguro, pero no sabemos quién los usó ni qué ritmos salieron de ellos. Xevi los rescató de una casa semi-abandonada, supongo por la pena de dejar morir un instrumento musical así sin más. No sé si la intención primera fue volver a tocarlos, el caso es que ahora forman parte del paisaje del estudio como tantass otras cosas. Ni siquiera se guardan por el recuerdo, porque no hay ninguna historia personal relacionada, creo que simplemente por la misma razón por la que fueron rescatados: la pena de tirar un 'trozo de música'.

Ana Navarro y Xevi Lobo