La vitrina

El recó per excelència d’ojectes en desús a casa meva està concentrat a la reconsagrada VITRINA i allà hi són sense cap explicació del per què són aquests i no uns altres. La seva utilitat és la d’omplir la VITRINA: Un joc de té que em va donar la mare, una col.lecció de negres que es va iniciar el dia que em van regalar una guardiola del Domun i algú va dir que m’assamblava al negret, … ampolletes i gotets de vidre , una figureta de no se on, … i a la part que està tancada més objectes no utilitzats ni utilitzables i això que hi ha la licoreria, però mai me’n recordo de fer el traguet acompayada de tots aquests objectes que sense ells continuaria sent jo mateixa.

Per cert, mel’s podria treure de sobre per un preu econòmic. Per què no fem fires d’objectes en desús com fan per exemple al costat d’Estocolm un dia a la setmana??

Anna Esteban. Barcelona

EL DESUS I LES NINES RUSSES

A la senyora que apareix a la gran foto que hi ha sobre la taula, no la conec. Per força ha de ser una àvia d'algun dels nostres avis, però arriba un punt en que la pista dels avantpassats, es perd. Malgrat tot, la imatge d'aquesta dona ha aconseguit sobreviure el pas de les generacions (quatre? cinc?) i segueix instal•lada al mateix espai on va aterrar el seu dia gloriós d'estrena. Qui sap si va ser ella mateixa qui la va encarregar? O els seus fills? Potser anava acompanyada d'un altre marc idèntic, amb la imatge del seu marit?

Ara ja ningú la coneix, però ella segueix allà.

Si ens allunyem una mica, s'observa l'estança on la imatge habita: són les golfes. Antigament allà s'hi guardava el gra durant l'hivern i també era el lloc on hi tancaven el meu pare, castigat! per tal que estudiés i no es distregués amb el futbol i els amics. Tot plegat, també és un espai en desús; ha estat reformat recentment, però ni amb això, encara ningú no ha sabut trobar-li una utilitat.

Fem unes quantes passes més enrrera: ens sorprendriem de descobrir que les golfes pertanyen a una casa que està buida durant onze mesos l'any. Tres plantes, grans espais, tot rehabilitat i amb el necessari per viure-hi, amb llum i patis però a 1.000 quilòmetres cap al sud: en desús quasi total.

Podriem trobar un millor exemple de la irracionalitat econòmica dels records?

Anna Pérez i Quintana

El desús màgic al jardí

Una cassola trencada conté la terra on s’hi ha posat la molsa al voltant d’un portalàmpades vell que s’hi alça catedralíciament. Rere seu un cubell rovellat fins a la podridura obre una gruta on arriba una escaleta de ferro que és deixalla de la construcció: formen la casa que ofereixo als follets. Un tercer objecte de ferro que servia per col•locar-hi un test em recorda la perfecció del cercle i l’esponja de Menger: allò finit conté allò infinit. Des del fons s’ho mira tot una màscara africana que gaudeix de la pluja del Montseny amb revenja de la set del desert. Tot plegat una petita ciutat màgica de deixalles en un racó del meu jardí.


Anna Aguilar-Amat

LLIBRES QUE MAI LLEGIRÉ

Una habitació amb vistes heretada del meu pare, dins, una biblioteca amb llibres que segur mai llegiré, un magatzem de saviesa oblidat sobre els prestatges.

Llibres farcits de saber i atapeïts de cultura que sospiren ser llegits. Només la pols és l’amiga d’aquest munt de paper imprès.

Quin greu em sap no usar tant coneixement.

Pitu (Josepa Tort i Arnau)

TRASTERO DE CASA. Núria Roldós

Com dic es un trastero pero també ho faig servir per construir i fer manualitats, guardo coses perquè sempre penso que els hi donaré un altre ús, aquí a l'esquerra el tambor de la rentadora que es va espatllar fa un any, em vaig quedar el tambor pensant que en faria una làmpara, després he vist altres idees,... potser en faré un tamburet amb rodes... aqui en aquesta habitació tot està pendent d'un altre ús, d'una segona vida... a vegades l'espera es molt llarga, calaixos d'alguna taula que es va trencar, fa poc en vaig fer una estanteria, el mirall mateix es ben kiku, pero es un mirall curiós!

Núria Roldós

EL NOU TALLER

El taller de München, no fa ni una setmana que hi estic treballant. D'objectes no n'hi ha gaires, però ja en tinc en desús, veieu la identificació a la pared. Vaig trobar un clau que no el vaig posar jo i li vaig penjar, és un record d'aquest estiu d'haver assistit com a visitant a la 23ena assemblea general de la IAU a Rio de Janeiro en l'any de l'astronomia.

MOV

COM PARTICIPAR A L'EXPOSICIÓ

CLIQUEU DAMUNT LA IMATGE PER AMPLIAR

SALA D'ESTAR Núria i Mario

SALA D'ESTAR Núria i Mario, originalmente cargada por momomoma.

La prestatgeria és un magatzem ordenat de records.

Als puzles ens hi va aficionar la Gemma durant un viatge a Londres, i n'hem fet uns quants des de llavors, però quant ja són fets no sabem on posar-los. Que es fa quan un puzle s'acaba?

Casa nostra no és precisament un carnaval cada dia, per això aquestes màscares Venecianes s'han vist relegades a la part superior de la llibreria. No les hem utilitzat mai però ens recorden un bon viatge. És un Souvenir.

Una foto Polaroid de la Núria que està situada al mateix lloc on li vaig fer la foto, mentre remenava a la prestatgeria. Una curiositat fotogràfica.

El Jardí de la Núria i el Mario

nuria_mario02, originalmente cargada por momomoma.

El nostre jardí és una estança més, plena de plantes que ens recoden altres mons i persones.

La Palmera que em van regalar pel meu Gran Aniversari o Aniversari de Gran (40!!!). Encara mostra bona salut, però no ha tret cap fulla, de vegades em pregunto si no és de plàstic.

El Ficus que vaig portar de la meva anterior habitatge, el pis de telegrafs. Em recorda el procés d'independitzar-me. La república independent de casa meva, com diuen a Ikea.

L'hibiscus en canvi em recorda a Casa dels meus pares. Recodo com sempre que jugaba al jardi de la casa de Rambla Volart em tacava amb el polen de les seves flors.