Una cassola trencada conté la terra on s’hi ha posat la molsa al voltant d’un portalàmpades vell que s’hi alça catedralíciament. Rere seu un cubell rovellat fins a la podridura obre una gruta on arriba una escaleta de ferro que és deixalla de la construcció: formen la casa que ofereixo als follets. Un tercer objecte de ferro que servia per col•locar-hi un test em recorda la perfecció del cercle i l’esponja de Menger: allò finit conté allò infinit. Des del fons s’ho mira tot una màscara africana que gaudeix de la pluja del Montseny amb revenja de la set del desert. Tot plegat una petita ciutat màgica de deixalles en un racó del meu jardí.
Anna Aguilar-Amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada