dos ocells de vidre,
la llum una sageta esmolada
que travessa el seu cor prim
dos ocells d’aigua,
mira com han perdut les ales
de volar tan junts
dos companys muts,
dos llàgrimes que llisquen en paral.lel,
per motius diferents
es toquen
però no s’han vist
cadascu al davant d’un cel dividit
Anna Cabot 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada