EL MARSUPILAMIVaig regalar aquest Marsupilami de peluix a la meva filla, Eva, quan va complir 10 anys (ara en té 21). En aquell moment era fanàtica d’aquests còmics. Va ser una bogeria quan el va veure… llavors va ocupar la seva habitació.
Ja fa uns anys que el va “defenestar” i ara és més aviat una nosa... com podeu comprovar està assegut en una butaca de l’estudi. És un encant! No vull ni donar-lo ni llençar-lo, em sap greu. És un més de la família en dimensions, tanmateix el tenim una mica marginat.
LA RÀDIO (a dalt de la prestatgeria)
Quan vam haver de desallotjar la casa dels avis me’n vaig endur aquesta ràdio। La meva àvia es passava les tardes escoltant-la: els consultoris sentimentals, els serials (radio novel·les)... era quan jo era petita, una altra època... Ara és un objecte en desús, veterà, amb solera i una bonica presència. Per ara no el vull llençar, però si m’he de traslladar a un pis més petit ho hauré de fer.
Núria Pujol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada