He escollit l’habitació de l’ordinador, hi ha un munt de dossiers i llibres relacionats amb la tasca educativa amb ús relatiu segon els cursos que em toca donar.
Però trio un llibre en concret, dels que no utilitzo, és el meu llibre de Viktor Lowenfeld, que he portat de l'Argentina i té la seva història: Per aquest llibre em van detenir, un reten de l’exèrcit quan viatjava en autobús els hi va costar molt d'entendre de que es tractava, ja que el títol "Desarrollo de la capacidad creadora" els va posar molt nerviosos, van fet moltes trucades internes per tal d'esbrinar si allò era una cosa perillosa, finament em van deixar anar, malgrat que no estaven del tot convençuts. Aleshores aquesta història, i encara ara fa riure molt i molt. Sempre el tinc a la vista al meu despatxet, per tal de no oblidar que per determinades persones desenvolupar la capacitat creadora dels alumnes pot ser considerada una qüestió perillosa.
Ara miro les fotos que he fet i l’he dedicat una especial a la finestra que dona al pati que porta cap al taller de pintura. De cop i volta em recorda com una finestreta de cel·la de centre penitenciari... és possible també, que necessiti mirar-me el llibre de Lowenfeld i tenir-ho sempre a prop al recordar-me la possibilitat de la presó? No serà que ja ha arribat el temps d’abandonar el despatxet de les tecnologies i creuar el pati cap al taller?
Marta Jiménez Albiol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada