El nostre jardí és una estança més, plena de plantes que ens recoden altres mons i persones.
La Palmera que em van regalar pel meu Gran Aniversari o Aniversari de Gran (40!!!). Encara mostra bona salut, però no ha tret cap fulla, de vegades em pregunto si no és de plàstic.
El Ficus que vaig portar de la meva anterior habitatge, el pis de telegrafs. Em recorda el procés d'independitzar-me. La república independent de casa meva, com diuen a Ikea.
L'hibiscus en canvi em recorda a Casa dels meus pares. Recodo com sempre que jugaba al jardi de la casa de Rambla Volart em tacava amb el polen de les seves flors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada