La història d'un telèfon oblidat, o caducat?Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.
Fatima Galan Armell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada