Can Fàbregas a EEUU

Can Fàbregas se’n va al desert de Nou Mèxic
Després de contemplar tot l’any com s’ha desenvolupat la lluita per salvar can Fàbregas, Martí Ansón ha decidit avançar-se als esdeveniments. La seva idea és fer realitat la proposta del Govern Municipal i replicar-la ell solet al desert de Nou Mèxic (en miniatura, és clar).Si esteu interessats a conèixer tots els detalls, l’artista els explicarà el 18 d’abril al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i el 7 de maig al centre de creació de Can Xalant de Mataró. continua llegint

Una casa de pueblo

Las casas de pueblo acostumbran a ser grandes, por ello cada rincón tiene montones de cosas en desuso, también llamados trastos.
En esta fotografía se puede observar un rincón, y en los comentarios los usos que tienen o dejan de tener los elementos.
Si además en esa casa viven varias personas cada una tiene reservado el "derecho" a acumular por separado.
Incluso se puede acumular generacionalmente mediante herencias.

20 Col.lecció de càmeres de foto

Son velles i no particularment bones, només tenen un valor sentimental i crec que les guardo per poder explicar als meus fill com es feien les fotos quan jo era petita i quin tipus de càmara feiem servir, amb l'arrivada del digital ha canviat tot, ara fem fotos i les mirem a l'ordinador. Aquest armari on guardem les cameres feia anys que no l'obria .

Nuria Roldós

19 Bycicle guitar

An old Russian guitar from a jumble sale presented itself to me with a price tag of 5 euro! A bargain I couldn't refuse! Of-course, it was really speaking to me in a language that I understand all to well! " get me out of here and give me a new life!" " I don't mind sharing!". I took her home to my shed! My orphanage of abandoned objects and went about finding her a partner! An old bicycle wheel that had lost it's frame offered to assist and before I knew it, the neck of the guitar and the wheel began to dance and so they became married that afternoon! "
But what happened to the body of that guitar" I here you ask. Well she became engaged with something else of-course!!!!!!

Robbie Perry

Si voleu veure més coses d'aquest artista que recicla els objectes sense ús donant-los una nova vida, i creant instruments musicals originals i preciosos, podeu entrar al seu espai web http://web.mac.com/goatboyrobbie/Site/Robbie_Perry.html

18 Bouzouki mut

Dels objectes que guardo sense fer-servir, aquest és potser el que més m'estimo: un bouzouki grec que vaig comprar a mitjans dels anys setanta a Musical Emporium, la tenda que hi ha a la Rambla de Barcelona i que té un aparador que és tot ell un poema visual. Vaig fer-lo servir uns anys, després el tocava molt de tant en tant fins que va saltar-li una clavilla, i després una altra... Per posar-li cordes noves caldria arreglar tot el claviller, cosa que no he trobat el moment de fer... encara. De manera que el bouzouki ha quedat fora d'ús des d'aleshores, desafinat, i amb un parell de cordes que falten de les vuit. Me l'he endut a cada canvi de casa que he fet fins ara i sempre queda en un racó dins la seva funda de vellut vermell que vaig fer fer per cuidar-lo bé (i doncs!). Em van regalar fa un parell d'anys un joc de cordes noves amb l'esperança que les canviaria algun dia. Però el Bouzouki segueix igual, allà, mut, amb aquesta cara de màscara grega i el seu pal llargarut a dins de la funda.
És com una mena de fetitx, sens dubte, una "resta fecunda" que diria Jacques Lacan. Just abans de marxar cap al Congrés que apareix en un post d'aquest mateix blog i que tractarà sobre "els objectes a en l'experiència analítica", m'he decidit a fer-li aquest parell de fotografies i enviar-vos-les amb aquest breu comentari.
D'altra banda, es curiós com diversos posts del Blog fan referència a objectes fora d'ús que són "objectes musicals", per dir-ho així. El poder evocador de la música, dels sons que fa temps que no escoltem? El poder evocador del silenci?

Miquel Bassols

Reflexió sobre l'article "Los nuevos románticos"de Mercè Ibarz

Cada dia ens trobem amb els objectes que ens acompanyen, quan treballes en relació a les idees fluctuen i es troben al mateix temps i en l'espai. Avui mateix llegint la crònica de Mercè Ibarz "Los nuevos romanticos "a l'edició Catalunya del diari EL PAÍS, he sentit aquesta sensació de coincidència espai-temps. La fotografia d'un edifici que no va ser acabat de construir i que ara ja no existeix d'Ignasi López, i que com Carlos Albalà retrata llocs morts. Permet parlar que els espais són el que són però també ens fa reviure aquest grau de sensibilitat que podem anomenar nou romanticisme, per les emocions que ens transmeten.

Amb l'arqueologia dels objectes i els espais que ja no hi són, ...que varen ser, i que es transformaran de nou en altres espais per a nous usos, o simplement en objectes o espais arqueològics. Justament aquest tema és el nostre procés expositiu.

Ens retrobem amb les imatges, aquestes visions que podem observar gràcies a aquests nous romàntics.

Gràcies Mercè per fer-nos trobar que a la Capella del carrer Hospital hi ha aquesta mostra fotogràfica.

MOP

Arquitectura d'un record

Espai abandonat: Sostre de l'antiga nau de la font Picant d'Argentona.

Sota teulades de pensaments

Pengen parets oblidades

En columnes la tendresa

Es recolza foradada

Nostàlgia des d'una finestra

Melangia trucant a la porta

Batec de fum a la xemeneia

Mosaïc de mirada somorta

Cristina Villa

Congrés a Buenos Aires "Los objetos a en la experiencia psicoanalítica"

En Miquel Bassols, m'ha proporcionat l'adreça web del Congrés que fan aquest mes d'Abril a Buenos Aires sobre "Los objetos a en la experiencia psicoanalítica". Us he senyalat una de les frases del que es diu a la presentació:
"....Lacan opera a lo largo de su enseñanza modificaciones constantes de las relaciones del sujeto con el objeto, ..... Cuando en la época clásica de su enseñanza, Lacan definía el objeto en tanto que metonímico, señalaba igualmente que el problema no es que el sujeto tiene estos objetos sino que es estos objetos. El ser del sujeto se funda allí. ......"
Per si us interessa, aqui teniu el link
http://www.amp2008.com/es/template.asp

17 La radio

En mi trastero tengo muchas cosas, trastos, entre ellos está esta radio antigua, fué un aparato mágico para mí, en aquellos tiempos allà por el 1957-58-60 recuerdo que lo escuchábamos la familia .

Las historias, las novelas como Ana Rosa o Cumbres Borrascosas, Lucecita y los anuncios que decían:

"Yo soy aquel negrito del África tropical que cultivando cantaba la canción del ColaCao. Es el ColaCao, desayunos y meriendas es el ColaCao..."

Luego la novela como Matilde, Perico y Periquín, ... Recuerdo que cuando daba la vuelta al botón decían: Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra.
-¡Qué recuerdos me trae esta Radio! y las canciones de Antonio Molina, muy bonitas:- " Soy minero" o "Una Paloma blanca" y otra que me gusta mucho era: "Maria Rosa la flor más preciosa que Málaga vio" y Juanito Valderrama,... "El emigrante" y tantas más que escuchaba.
Por esto será que tengo aún este trasto ahí en mi trastero.

Carmen Muñoz

16 Els discs de vinil

Objectes en desús: poden haver-hi objectes que no s’utilitzen mai, perquè ja són vells o perquè no tenen utilitat. Un els llances o els dónes i d’altres t’acompanyen sempre i aquests últims són els que et porten records, els que tenen vida, els que t’aporten emocions. Jo he triat els discs de vinil perquè ja no tenen tant d’ús, l’era del CD i d’Internet els ha anat arraconant, però en el meu cas ocupen una gran part dels prestatges del meu estudi, ja que la majoria pertanyien al meu germà, el qual per desgràcia ja no està amb nosaltres. Des de petit li agradava la música, eren altres temps i no es compraven molts discos, el pare considerava que era malgastar els diners, teníem un tocadiscos petit i ell volia una cadena de música, la qual no es va poder comprar fins que no es va casar i va poder tenir-la a casa seva i quasi al final de la seva curta vida muntar-se ell mateix un petit estudi de música. Quan jo vaig heretar aquests discs i ordenant-los vaig poder observar l’evolució musical del meu germà, i amb molt d’ells el que havíem compartit junts i per sobre de tot, l’amor que ell havia sentit envers aquests objectes que el feien feliç i l’acompanyaven moltes hores de la seva vida. Conservar-los és tenir una part d'ell amb mi.
Es una mica trist, però després de pensar en altres objectes meus que m’acompanyen sempre, encara que facis un trasllat de casa i que després no sàpigues on posar, com són els llibres, però adeqües els espais perquè hi càpiguen, vaig decidir que els discs serien prioritaris perquè em provoquen emocions molt fortes i difícils d’oblidar.

Maria Muñoz

15 La gravadora

No recordo quan la vaig comprar, sé que era en un lloc de tecnologia molt avançada en aquell moment i per recomanació d’alguns companys de la facultat de periodisme.
PAUSA, PLAY, ja ni recordo els botons, però el que si comprovo és que son territoris de disseny de l’arqueologia pre-digital, perquè són analògics aquests. La finalitat pel que la vaig comprar,...això..., la tenia per escriure textos, perquè jo tinc facilitat verbal i per la lentitud de l’escriptura em distorsionava la fluïdesa de l’expressió, de la imaginació.

“Una de les avantatges de la rapidesa en que avança la tecnologia és que els objectes envelleixen molt ràpidament i aleshores sobrevius a aquelles velleses, com que sobrevius a l’obsolencia dels obectes tens l’oportunitat de renéixer i anar superant la vida dels propis objectes.”

Quasi et fa etern!

Jordi Pericot

14 Ventilador

M'el vaig trobar fa molts anys pel carrer, al principi l'utilitzava perquè era útil, pero ara que en tinc un de més modern i que no fa soroll, tan sols el guardo perqué magrada el seu aspecte clàssic i el seu diseny.No crec que el llançi mai.

Cris

13 Màquina de cosir

Aquesta màquina era una de les coses per llançar que hi havia a un local que vaig comprar fa dos anys. Me la vaig quedar, la vaig arreglar, i la vaig deixar a una tauleta de casa meva, i no l'he fet servir mai. un día quasi la dono a una ONG del Senegal, peró al final es van negar a venir-la a buscar. No crec que surti de casa meva a no ser que algú la vingui a buscar.

Cris

12 Menjar que mai serà menjat

Aquests aliments variats (Pimientos del piquillo, Humus, Carn en conserva...) els he anat aquirint al llarg dels anys i ni tan sols els he obert. Els guardo per si algun día em venen de gust, peró no ho crec. si s'acaben caducant els llançaré.

Cris

11 Betes i fils

Aquests fils m'els vaig trobar al carrer envoltats amb una tela vermella, i vaig pensar que potser havien sigut d'una iaia que es va cansar d'ordenar-los. Com que em van semblar tan bonics m'els vaig emportar per ferlos-hi una foto, peró no l'havía fet fins avui. I ara que l'he feta, els he posat en una bossa a l'entrada per tirar-los un día d'aquests.

Cris

10 Teclat Elèctric

El teclat elèctric!!! Fa uns 14-15 anys que no el faig servir…(ostres! no me’n havia adonat que havia passat tant temps…) Forma part del passat quan tocava amb grups de música (“Les Vincents”, “La Banda Estoica”…). Fa molts pocs dies que l’he deixat a la mestra de música de l’escola bressol del meu fill per les classes que fan cada setmana…Fins ara tenien un piano que també jo els vaig deixar fa 7anys perque m’havia tocat en herència i estava guardat en un garatge fent-se malbé perque no m’hi cabia al pis. Com que ens vam canviar a una casa gran el vaig demanar (era el pacte), però em sabia greu perque els nens s’hi havien acostumat…Així que vaig recuperar el teclat de casa els meus pares per a ells, encara no sé si els anirà bé, però allà està…

Merce Roig

9 "Discman" per correr? potser ja no....

El “discman” o algo així, que feia servir quan anava a caminar o a córrer…Ara torno a intentar posar-me les piles però encara no l’he fet servir. Ademés ara hi ha coses molt més pràctiques i potser canviï de funció…De moment forma part de la decoració de la casa nova…

Merce Roig

8 Contestador automàtic? Llistins? Si no ting línia...

t'envio objectes en desús, aquests estaven abandonats per l'estudi.
Un telèfon amb contestador i les "páginas amarillas". A l'estudi ja no tinc ni línia fixa de telèfon, i els llistins no els consulto mai per a res, si em cal informació d'alguna cosa la busco a internet.
Si els vols te'ls regalo.

Viki Tubau

7 Sombrilla japonesa

Esta sombrilla la compre hace unos años en Kyoto. Me gustó el colorido, es como las que utilizan las maiko en el distrito De Guion. La tengo guardada en un armario porque, la ponga donde la ponga siempre acaba en el suelo.
Ahora no me sirve de mucho pero me da nostalgia del japón antiguo y la quiero seguir guardando aunque me ocupe espacio.

Angela Iglesias

Los Objetos Distinguidos

Buscant, entre llibreries internets i llibreters, escrits que parlessin de l'objecte, a la llibreria Laie del carrer Pau Claris rebuscant van trobar diversos llibres que com a mínim al seu títol hi sortia la paraula objecte Palabra y objeto de Willard von Orman Herder ed, Seis años de desmaterialización del objeto artístico de 1966-1972, Ed. Akal. El objeto singular de Clemen Rosset i Los objetos distinguidos, la arqueología como excusa, de Vicente Lull, Edicions Bellaterra. D'entre aquests tres llibres i sense saber el seu contingut vaig triar el de Vicente Lull.

I s'em va obrir tot un camp de coneixement sobre l'objecte que no m'havia imaginat, immediatament vam veure la necessitat de parlar amb la persona que havia escrit el llibre, per explicar-li el nostre projecte, i així va ser que vam anar a parlar amb Vicente Lull, arqueòleg de professió i coneixedor doncs de l'objecte. Vicente Lull s'ha posat a la nostra disposició per tot allò que li volguem preguntar sobre el tema. El llibre és una bona guia per nosaltres, però extensiu per aquella gent que vol saber com ens afecten o com afectem els objectes, és doncs una lectura recomanada i recomanable a tothom que tingui objectes, o sigui per a tothom.

Una dada el llibre va sortir editat a finals del 2007, justament quan vam crear el projecte. És una sinèrgies de les que passen de tan en tan?