88 el telèfon sense fils

La història d'un telèfon oblidat, o caducat?
Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.

Fatima Galan Armell

87 Cornucòpia

Una cornucòpia no és un marc qualsevol, nosaltres tenim ulls. En un marc la gent hi posa pintures però en una cornucòpia la gent hi posava quadres amb una altra distinció, com un retrat. Abans la gent es feia retrats, però avui en dia la gent amb prou feines penja quadres. Què en fan de nosaltres?? Molta gent ens posa miralls, és un retrat dinàmic, canvia en funció de qui es mira. En el meu cas no hi tinc res encara però algun dia tornaré a mirar amb els ulls que em miren a mi quan la gent passa i em veu.

Fatima Galan Armell

La Casa de la Fátima

La història d'un telèfon oblidat, o caducat?Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.

Una cornucòpia no és un marc qualsevol, nosaltres tenim ulls. En un marc la gent hi posa pintures però en una cornucòpia la gent hi posava quadres amb una altra distinció, com un retrat. Abans la gent es feia retrats, però avui en dia la gent amb prou feines penja quadres. Què en fan de nosaltres?? Molta gent ens posa miralls, és un retrat dinàmic, canvia en funció de qui es mira. En el meu cas no hi tinc res encara però algun dia tornaré a mirar amb els ulls que em miren a mi quan la gent passa i em veu.

Fatima Galan Armell

Objectes /subjectes /Accions de Marc Ligós

A la cripta del FAD hi ha una exposició sobre la relació dels objectes, amb les persones i les accions amb els propis objectes.
Una làmpara que s'ill·lumina quan et poses al damunt del coixí, ... una copa que necessita dels teus dist per poder beure un bon vi.
Molt interessant: http://marcligos.com/

Disketes,cds, mobles,... a La VECRO

Paret de disquets al Casal de JovesParet espraiada de cd's en desús

Conjunt de mobles per a pintar i utilitzar de suport per a la exposició

i ja pintats!


L'antiga fàbrica Velcro és us espai ple de sorpreses,

a dins hi ha molta història, actualment és un lloc on hi conviuen les entitats del poble d'Argentona, la ràdio, el casal de joves, la colla dels diàbles, etc. Alhora també hi ha altres espais abandonats a l'espera de que es faci un nou ús o es tranformi en edificis nous... Tot plegat una mostra d'imatges que donen suport visual al procés de la mostra.

86 TRES TRISTES TIGRES

La tauleta de nit, tres objectes sense us, les meves inutilitats preferides:
aqui estan l´ampolla d'un bonic blau que un dia molt llunyà podria ser lampara, el pot ple de pols amb dos pincells que mai he fet servir encara que si els hi arrivaba el dia...,i finalment un magnific roc d´alabastre, que en Nil i l´Aram, els meus fills, ingenuament o no sé si amb picardia, em van encolomar portar de La Garrotxa, perque el seu pare piques fins a trobar a dins la Venus de Milo.

JORDI PUIG

85 MAQUINA DE COSIR

Amagada a la prestatgeria més alta del traster, em resisteixo a llençar aquest objecte històric que tant de servei va fer en el passat.

Ester Sanagustin

84 BICI PARET

Ja te 40 anys i va ser la meva primera bicicleta. Ara decora el pati de casa, orgullosa i aguantant la pluja, el sol, el fred i la calor.

Ester Sanagustin

83 MONOCICLE PETIT

Pobret, arraconat al magatzem desprès de haver voltat per mig mon, carregant el meu pes per els més diversos escenaris. Des de Xina fins al Brasil passant per Thailàndia i el Canadà, aquest petit aparell ha aguantat estoicament el pas del temps. Ara, un cop jubilat, descansa tranquil·lament veient com els seus successors segueixen triomfant arreu del mon. T’has guanyat un espai de luxe en el futur museu.

Boni Juanet

82 Els calaixos d'en MA

Si imaginem que els calaixos, com en una imatge daliniana, formen part del nostre cos, obrir-los, llavors, és un fet expressiu, i observant-los descobrim parts de nosaltres mateixos com si ens miréssim al mirall.

Com es pot veure, a casa n'hi ha de tot tipus. Des d'un calaix ple de cables que són les meves eines de treball, passant pels calaixos sota l'escala que parlen d'un amagatall i un aprofitament intens, fins a la varietat de prestatgeries del moble modular, on conviuen l'art, la cultura, la infantesa i un vici que no ha estat mai el nostre. Fins i tot hi ha un calaix de calaixos, un meta-calaix necessari quan les coses són tan petites i delicades que es perden en llocs massa grans i lliures.

81 El calaix de la MOP

Un calaix, sovint tancat, amb llbretes d’altres

temps, tintes mig seques, plomes
per fer volar la imaginació i sobretot plé de
records i altres moments d’històries
personals on conviuen el present i el passat
i on s’imagina un futur proper basat
amb l’existència.

80 EL CALAIX DE L'ARMARI A MUNICH

De calaixos totes i tots en tenim, hi ha calaixos estables, calaixos que es recomposem, calaixos que es transformen, calaixos íntims, calaixos pràctics, calaixos itinerants com és el que veieu, amb roba i objectes que es desplacen de temps en temps de Barcelona a Múnich, de Munich a Barcelona, els calaixos no viatgen però el seu contingut sí.

MOV

CAPITAN COOK A LA CUINA

El capità Cook a la cuina de München, la casa d'Alemanya un lloc per cada cosa i el barco a la cuina presidint l'espai al costat d'ampolles i de jerres de cervesa. El millor lloc per un barco del capità Cook.

MOV

79 CAPSA SORPRESA

Una capsa amb records varis, que viatge amb un mateix, però que ja fa molt de temps que no saps que amaga, por a obrir la tapa, no, però si un cert caos a dintre, plena de coses que en cert moment davant el dubte no es van llençar i es tanquen allà, bueno vaig a obrir perquè recordo que també hi ha entrades per els concerts d’una època.
Les entrades, una boqueta de trompeta, la foto del grup que una vegada vem formar, el carnet de music, dibuixos per portades, una llibreta de partitures de les classes que vaig començar i moltes lletres de cançons sense musica, poemes a un esser que va canviant de nom amb el temps, ostres I’m a Rock & Roll Star.

Jordi Salinas

78 LES MEVES COSES

calaix amb guants de llana, joies en caixetes de joieria, bisuteria que he portat tantes vegades i que ara queda en aquest calaix, i que de tan en quant la meva filla es posa, moneder que he deixat de fer servir, moneder que guardo per estrenar, unes ulleres molt fashion de la meva mare, capses amb perfums, una caixa de llauna amb més records, fundes d'ulleres, vàries ulleres de sol, caixetes, sobres i papers amb cartes,... algunes de les meves coses que em van acompanyant i van canviant de calaix segons toca.
m’interessa el mon de les coses que ens envolten.
aquestes coses de fan que la nostra vida depengui absolutament d’elles.
que seriem nosaltres sense elles?
elles son importants, formen part de la realitat en la que estem summergits , o potser seria, que elles son la realitat?
elles ens reflexen lo banal que pot arribar a ser la vida
elles ens porten la memoria ben lluny i també ens transporten en l’espai i el temps.
elles, molts cops, ens parlen d’un temps que ja no hi es.
elles son la memòria i la fragmentació d’aquest moment que ens torna a la memòria després de tant de temps.

MOR

77 ELS CALAIXOS

El món dels calaixos, com arxiu d'informació personal i en desús, que traspassa el temps i conecta al record, fins que no l'obres i retrobes allò personal, històric, ple històries viscudes o per renéixer altre cop.
Cadascú de nosaltres MoMoMoMA tria un calaix personal ... i en parlem d'ells en el catàleg de l'exposició.

MOP

76 CALCULADORA

¡Que lejos de las actuales calculadoras Casio o similares y sin embargo en su momento que gran avance supuso este instrumento!
Cuando una anciana, viuda de un profesor de ciencias alemán, dejo su piso de la parte alta y bien ventilada de Barcelona, también dejó muchas cosas y así de esa manera vino a parar a mis manos, a través de un amigo, esta calculadora que hoy me parece prehistórica. Nunca me ha proporcionado ninguna utilidad y sin embargo no soy capaz de deshacerme de ella; tranquila reposa hace años en una de las estanterías, junto a libros que tal vez no vuelva a leer.

Isidro Calderón

75 OSSA 160

L’ULTIM VIATGE: POITIERS-SANT ANTONI DE VILAMAJOR, PER LA COLLADA DE TOSSA, A L’ANY 1981. DESPRÉS D’ESTAR 27 ANYS TANCADA AL PORXO DE CASA, HA DECIDIT SORTIR DE LA RECLUSIÓ, ESPOLSAR-SE UNA MICA LA POLS I GAUDIR DE L’AIRE DEL MONTSENY.

Jordi Lacruz

74 BONGOS

BONGOS:Fueron instrumento en algún momento de su vida, eso seguro, pero no sabemos quién los usó ni qué ritmos salieron de ellos. Xevi los rescató de una casa semi-abandonada, supongo por la pena de dejar morir un instrumento musical así sin más. No sé si la intención primera fue volver a tocarlos, el caso es que ahora forman parte del paisaje del estudio como tantass otras cosas. Ni siquiera se guardan por el recuerdo, porque no hay ninguna historia personal relacionada, creo que simplemente por la misma razón por la que fueron rescatados: la pena de tirar un 'trozo de música'.

Ana Navarro y Xevi Lobo

73 LIBROS Y APUNTES

APUNTES:En el pasado sirvieron para estudiar (hace unos cuantos años), los hice yo y supongo que forman parte de mi (qué fricky que los apuntes formen parte de ti...) Hoy son, básicamente, papeles llenos de palabras, fórmulas, dibujos y gráficos. Muchos de ellos sé positivamente que nunca los volveré a consultar. Y así pasa el tiempo y cumplen años conmigo. No sirven, y entonces, por qué los guardo? El caso es que soy incapaz de tirarlos, ni me lo planteo vamos.
LIBROS:Hay libros que nunca leeré y sin embargo guardo como algo intocable. A veces digo, 'pero si es un libro!', no pasa nada por deshacerse de él. Otras digo 'es que es un libro...', como si fuera algo sagrado que nadie puede cuestionar. Acaso tienen vida? El caso es que guardo libros diversos, que ocupan su espacio protagonista en mi estantería, y que no representan más que palabras sobre papel.

Ana Navarro y Xevi Lobo

72 EL BILLETE SUIZO

BILLETE SUIZO:Debió de pasar por muchas manos y guardarse en muchos bolsillos antes de acabar enmarcado y en una estantería. La suerte de este billete para 'subir' de categoría (a la estantería) es tener impreso a Mesié Le Corbusier, semi-dios y casi patrón de los arquitectos. Ya no vale lo que valía...o vale mucho más, no sé.

Ana Navarro y Xevi Lobo

71 EL FICUS

El Ficus…no és ben bé un objecte però sí tot un símbol…Va ser el regal dels companys de feina de Barcelona quan vaig decidir canviar-me a Calella…Era un bonsai que vaig trasplantar a test i de test a terra…sí ho sé, un crim per a la cultura oriental…

Merce Roig

70 LA BANYERA DEL MEU FILL

La banyera i altres estris del meu fill Tomàs quan era un nadó… Ara ja té 2 anys i tot això ha quedat arreconat en un armari a mig fer a la casa nova que estem ara…Encara no sé si ho tornarem ha fer servir i de moment allà s’està…

69 LA PLANXA DE SURF I LA DE WINDSURF

La planxa de surf i la de windsurf…La primera la conservo perque és sencilla i probablement ho torni a probar. La segona està donada a un navegant que l’ha de venir a buscar…algún dia. Les dues pertànyen a una època de fa uns 8-10 anys. Va ser molt divertit i també una válvula d’escapament que quan vaig arribar aquí ja no vaig necesitar.

Merce Roig

68 LA LLADRIOLA

En Francesc Nel.lo Ventosa avui tindria més de 100 anys. Quan va morir fa deu anys era una persona molt jove, amb gran sentit de l'humor, ple d'entusiasme i curiositat. Va ser un artista molt enginyós dotat d'una gran habilitat pel dibuix, i d'una gran imaginació. Entre l'obra que ens va deixar hi han alguns objectes fantàstics, sempre realitzats a partir d'alguna troballa "objecte en desús", o deixalla.
Les seves creacions son d'extremada modernitat, però aquesta concretament podria adaptar-se a la vostra col·lecció.
Recordeu les pessetes, no?. La peça de 25 tenia un forat. "La lladriola" va estar concebuda per emmagatzemar monedes de 25.
No sé si és que érem molt poc estalviadors o que va arribar la fi de la pesseta massa d'hora, el cas és que "la lladriola" no és va arribar a omplir gaire.

Viki Tubau

67 BANDONEÓN

Aquest bandoneó fa molts anys que està a casa. Un dia el va portar un amic que l’havia comprat a Buenos Aires pensant que potser el meu fill que toca diferents instruments potser li agradaria estudiar. A casa n’està ple d’instruments amb qui els músics es guanyen la vida professionalment, però aquest està en desús, en primer lloc, perquè s’haurà de fer arreglar per posar-lo a punt i els nostres amics bandoneonistes, els hi agrada, però no els hi cal perquè hauria d’anar a la UVI dels bandoneons. Els anys li pesen, ves a saber amb la d’orquestres en la seva època haurà treballat.
És tan bonic, la fusta treballada, marqueteria i botons de marfil. Una joieta, es veu que durant la guerra mundial es va destruir la fàbrica alemanya on es feien i va ser un instrument molt cotitzat principalment en els espectacles on sona tango, el seu timbre és el més familiaritzat amb aquest gènere.

Buidant Can Fabregas

Quan varem anar a fotografiar Can Fabregas el desembre del 2007, ens varem trobar amb uns espais reutilitzats i amb mobiliari s diversos com prestatges i calaixeres, que aleshores eren plenes, i ara ja estan buides. En les nostres reunions de feina per a l'expo parlavem del món dels calaixos, allà on hi habiten les coses que de vegades fem servir i les que no, com ens parla la cançó de JM Serrat "Aquellas pequeñas cosas"

i que quan retrobem ens retornen als llocs viscuts i sinó resten oblidades i dormen durant anys aturats en el temps amb usos caducats, cables de telèfon, objectes varis com endolls de diferents carregadors d’aparells electrònics caducats i que quan retrobes en prou feines pots recordar de quin aparell endesús correspondria, i espantats tornem a tancar el calaix, perquè per revisar i analitzar necessitem TEMPS, i retornes a tancar el calaix o ,...decideixes aquell dia tenir l’energia per desprendre’t de tot el calaix. En aquets cas la fotografia parla per si mateixa, han marxat del seu lloc, queda l’estructura, esperant un trasllat o passaran a desaparèixer conjuntament amb el destí de la fàbrica.
Aquesta és una imatge del mes de juny de 2008

MOP

Can Fábregas a Santa Fe i com s'acaba a Mataró

Com passa el temps i les fàbriques es fan petites i entren a ser uns altres espais i a ser convertits en l'ús de l'art contemporani. Mentre s'exposa a Estats Units aquesta reproducció a la Biennal de Santa Fe. La fàbrica es va buidant dels seus usuaris a Mataró: artistes, mecànics, escenografs, pintors,... estant en fase de trasllat, quan fem l'exposició a La Casa Elizalde recrearem un altre espai sonor i de nova creació dins d'un espai expositiu amb les aportacions dels públics i la seva representació.

MOP

66 EL DESÚS DE LA CULTURA DOMÉSTICA DE FA UNS QUANTS ANYS

Quan ens decidim a fer una mica de remodelació de l’espai domèstic, comencen a sorgir enormes dificultats per alliberar-nos dels objectes que hem anat acumulant al llarg dels anys. Ni tan sols tenim temps a pensar-hi que ens hem de desempallegar de moltes d’aquelles coses que ha estat guardades i traslladades des de altres cases, altres mobles o armaris o han quedat oblidades en els prestatges i calaixos. Finalment totalment obsolets per el pas del temps i per la forma de viure actual.
La col•lecció de vinils que durant més de trenta anys s’ha anat sumant al pas dels anys, amb les col•leccions i herències dels pares i que finalment regalem a un amic amb la il•lusió que s’hi guany algun dineret. Passen els anys i ja no tenim el moment per escoltar aquells tresors de música antiga, les teves cançons de joventut, tan és, el mateix ens passa amb els cassets, omplim bosses i caixes senceres dels prestatges,…també les enciclopèdies que varem utilitzar sovint en l’època anterior a internet. Tot va a parar al desús. Només tenim la sensació que potser el nostre amic que ens ha ajudat a fer les reformes a casa n’hagi pogut treure algun profit.
Passejant pel carrer veig que es venen la parella de vinils a 1 € i penso i faig el càlcul quan aleshores els més econòmics valien 400 pessetes i fa més de vint anys.
L’enciclopèdia la vaig pagar a mesades, doncs valien una fortuna aleshores o sigui quanta devaluació de la cultura, en pro de la industria tecnològica, que no para ni un moment en fer-te entrar, pitjant ENTER.

Montse Pons

65 215332: Fiuuuuuuuuuu!!!!

Als 80, quan va nèixer TV3, si t’havia tocat viure a Catalunya, la teva condició d’infantesa anava lligada al pack Club Super 3. Tots els nens i nenes eren del Club. El nostre nom sortia imprès per la televisió el dia que feiem anys, hi havia concursos cada 15 dies i podies consultar al Tomàtic. Per si no n’hi havia prou, el Club Super 3 et regalava entrades de franc o bé per anar al Zoo, a l’Acuarium o al Catalunya en miniatura.
Cansada de no tenir el carnet de súper i com que aquell any regalaven la super mà, vaig enredar la mare perquè em comprès la tarjeta postal, la franquejès i l’envies al Club Super 3. L’espera va ser terrible! Necesitaba aquell carnet que m’unia als meus companys i que et clasificaba en una categoría de “ei, estás al dia, colega!”. Finalment, un estiu, el carnet va aparèixer a la bústia. La súper mà no va arribar mai però això ja m’era igual, ja era del Club Super 3! 215332!
Els anys vàren passar i quan anaves a pagar l’entrada del cine, disimuladament amagaves el carnet. Ja teniem 12 ó 13 anys i el rotllo Club Súper 3 ja no era guaï. D’altra banda però, quan arribaves a una certa edat, el Club t’enviava una carta on amablement i, amb un to realista, et comunicava que se’t havia acabat el xollo. Ja erets gran.
A poc a poc, el carnet va anar cambiant de lloc, ara a l’armari, ara al bagul dels records, ara el torno a portar perquè forma part de mi…i així fins que a pocs dies el vaig trobar en un calaix i, altre cop, torna a adornar el moneder, visc l’estapa “es que forma part de mi...quins records...”.

Marta Alcalà

64 ELS NEUMÀTICS

Foto feta durant un curs a Térmens (Lleida)
Visualitzar que hi ha pel poble en desús tot passejant per Térmens.
El que fa captar l'atenció és aquest munt de rodes a la porta del taller mecànic.
Suposem que quan n'hi hagi una bona pila més, les passaran a recollir i cap a reciclar.
Esperem!

Montse Pons

63 FRAGMENT D'UNA SERP

"Aquest és un fragment de la cua d'una serp que vaig fer per a un passarel•la de moda. Ja fa mots anys, era per en Ramon Ramis,..." això és el que em comenta la Victòria quan parlem dels objectes que tenim,...i a casa seva n’està ple.
M'explica com va utilitzar làmines d'or falses, doncs el seu pare en el taller de restauració les feia servir, busquem la fitxa on hi guarda la informació en el seu arxiu hi trobem les fotos, de fa més de vint anys.
Comenta els detalls, com es canvia. Què joveneta!
És una creació articulada, amb cartró ondulat i un sistema amb enquadernadors perque es mogui com una serp.

Victòria Ibars i Montse Pons

62 ELS MAGATZEMS D'OBJECTES URBANS

Magatzem d’embalatge per objectes que estan en stand by. Potser entraran en desús o serviran per acumular-se en carrers de magatzems de lloguer.
Tot un sintema d’ajuda i alhora negoci per a guardar allò que no hi cap a casa.
Més informació
http://www.cityselfstoratge.com/

el mercat del putxet