La història d'un telèfon oblidat, o caducat?Els telèfons érem un element molt important en una casa donat que, al no gosar de mobilitat, érem un punt clau de comunicació entre cases, més que entre persones. Per això normalment gaudiem d'espais específics on poder parlar amb privacitat. Aquesta es la meva història, la d'un telèfon situat en un rebedor al mig de l’Eixample, que un dia no sé si per oblit o per caducitat -tecnològicament parlant- vaig quedar allà on els meus propietaris em van deixar. Un tècnic de telefònica va posar un altre terminal en un lloc més cèntric del pis i a mi em va desconnectar però no se'm va emportar. On estaria millor: en un cementiri de telèfons o a la casa d’on sempre he format part? Em quedo allà d'on sóc recordant el pas del temps i les experiències viscudes.Una cornucòpia no és un marc qualsevol, nosaltres tenim ulls. En un marc la gent hi posa pintures però en una cornucòpia la gent hi posava quadres amb una altra distinció, com un retrat. Abans la gent es feia retrats, però avui en dia la gent amb prou feines penja quadres. Què en fan de nosaltres?? Molta gent ens posa miralls, és un retrat dinàmic, canvia en funció de qui es mira. En el meu cas no hi tinc res encara però algun dia tornaré a mirar amb els ulls que em miren a mi quan la gent passa i em veu.
Fatima Galan Armell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada