Aquest bandoneó fa molts anys que està a casa. Un dia el va portar un amic que l’havia comprat a Buenos Aires pensant que potser el meu fill que toca diferents instruments potser li agradaria estudiar. A casa n’està ple d’instruments amb qui els músics es guanyen la vida professionalment, però aquest està en desús, en primer lloc, perquè s’haurà de fer arreglar per posar-lo a punt i els nostres amics bandoneonistes, els hi agrada, però no els hi cal perquè hauria d’anar a la UVI dels bandoneons. Els anys li pesen, ves a saber amb la d’orquestres en la seva època haurà treballat.
És tan bonic, la fusta treballada, marqueteria i botons de marfil. Una joieta, es veu que durant la guerra mundial es va destruir la fàbrica alemanya on es feien i va ser un instrument molt cotitzat principalment en els espectacles on sona tango, el seu timbre és el més familiaritzat amb aquest gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada