Als 80, quan va nèixer TV3, si t’havia tocat viure a Catalunya, la teva condició d’infantesa anava lligada al pack Club Super 3. Tots els nens i nenes eren del Club. El nostre nom sortia imprès per la televisió el dia que feiem anys, hi havia concursos cada 15 dies i podies consultar al Tomàtic. Per si no n’hi havia prou, el Club Super 3 et regalava entrades de franc o bé per anar al Zoo, a l’Acuarium o al Catalunya en miniatura.
Cansada de no tenir el carnet de súper i com que aquell any regalaven la super mà, vaig enredar la mare perquè em comprès la tarjeta postal, la franquejès i l’envies al Club Super 3. L’espera va ser terrible! Necesitaba aquell carnet que m’unia als meus companys i que et clasificaba en una categoría de “ei, estás al dia, colega!”. Finalment, un estiu, el carnet va aparèixer a la bústia. La súper mà no va arribar mai però això ja m’era igual, ja era del Club Super 3! 215332!
Els anys vàren passar i quan anaves a pagar l’entrada del cine, disimuladament amagaves el carnet. Ja teniem 12 ó 13 anys i el rotllo Club Súper 3 ja no era guaï. D’altra banda però, quan arribaves a una certa edat, el Club t’enviava una carta on amablement i, amb un to realista, et comunicava que se’t havia acabat el xollo. Ja erets gran.
A poc a poc, el carnet va anar cambiant de lloc, ara a l’armari, ara al bagul dels records, ara el torno a portar perquè forma part de mi…i així fins que a pocs dies el vaig trobar en un calaix i, altre cop, torna a adornar el moneder, visc l’estapa “es que forma part de mi...quins records...”.
Marta Alcalà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada