Si imaginem que els calaixos, com en una imatge daliniana, formen part del nostre cos, obrir-los, llavors, és un fet expressiu, i observant-los descobrim parts de nosaltres mateixos com si ens miréssim al mirall.
Com es pot veure, a casa n'hi ha de tot tipus. Des d'un calaix ple de cables que són les meves eines de treball, passant pels calaixos sota l'escala que parlen d'un amagatall i un aprofitament intens, fins a la varietat de prestatgeries del moble modular, on conviuen l'art, la cultura, la infantesa i un vici que no ha estat mai el nostre. Fins i tot hi ha un calaix de calaixos, un meta-calaix necessari quan les coses són tan petites i delicades que es perden en llocs massa grans i lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada