dissabte, de juny 28, 2008

Casa de l'Albert


Bici de muntanya de primera generació. Aguanta en peu (o sobre rodes) des de fa vint anys com a mínim.
Ulleres de natació penjant del manillar de la bici.
Mosaic, traducció d’una música imaginada, fet amb les meves manetes i les del meu pare, amb rajoles sobrants de la casa de La Seu, que portaven 20 anys apilades, esperant un nou ús en la reparació a Barcelona de les rajoles que van patir bufament i trencament a causa d’una mala execució feta sense juntes que permetessin la seva lliure dilatació.
Piano acústic i elèctric. Caldria reconstruir-li el transformador de corrent per poder gaudir del so tan característic d’aquests instruments de la prehistòria electrònica, però mai no trobo el moment adequat i per ara m’he d’acontentar amb el so tan esmorteït que surt de les seves cordes abans de l’amplificació.
Metrònom
Amplificadors
Guitarra elèctrica
comprada a finals dels anys 80, la seva presència, amb estampats florejats, connecta amb la meva part més excèntrica. L’he feta servir en moltes actuacions i gràcies a la seva versatilitat li he trobat sonoritats de tots colors, rock dur, pop, jazz, música experimental amb un munt de pedals construint paisatges sonors per a obres de dansa contemporània...
Guitarra elèctrica amb caixa de ressonància, comprada a finals dels anys 90, tradueix la meva vessant més jazzística. Però no només dóna el so jazz més pur, amb ella també vam aconseguir entrar inconscientment en l’esperit de Jimmi Hendrix en un dels meus millors concerts que recordo, improvisat al 90% amb el Pepe al baix i el Casqui a la bateria.
Tam-tams comprats el 1993, en el meu primer viatge a Istanbul.
Espiga de blat i herbes aromàtiques tenyides, record d’una nit de poesia que vam musicar a l’ermita romànica de Sant Serni de Coborriu.
Quadre recollit del carrer.
Làmina molt antiga del Principat de Catalunya.
Ampolla de vidre amb el fons tallat amb una espelma a l’interior. Després de l’estrena del “Concert inconscient n. 1”, primera obra teatral – musical que escrivia i dirigia, em va fer aquest regal la tia de la Mireia, actriu i ballarina a l’actuació.
Quadres penjats pel meu germà amb postals de la Tate Gallery de Londres.

Albert Vallverdú

Cap comentari: