Al cap d’un temps la meva germana Juli, que té esclerosis múltiple. Va tenir un brot i li va afectar a la parla. A mi se’m va ocórrer que podia fer servir la campaneta cada vegada que em tingués que cridar. Inclús per treure-li importància a la cosa, cada vegada que sonava jo cridava “BAUTISTA” i totes dues rèiem.
Al cap d’uns anys la campaneta l’hem hagut d’utilitzar una altra vegada, però aquesta cop li ha tocat al propi Valentí.
A en Valentí li van detectar un càncer de pulmó. Durant un temps també li costava parlar i varem utilitzar-la per comunicar-nos.
Sembla mentida que un objecte tan senzill pugui haver fet un servei tant important.
1 comentari:
Well for me its better to be more realistic.
Publica un comentari a l'entrada