Aquestes botes deuen tenir uns 12 anys i encara recordo quan me les vaig comprar a Lleida! Quan les vaig veure vaig pensar: “Perfecte! És el que buscava!”. Vaig entrar i me les vaig quedar. Recordo que anava amb la meva xicota i a ella li agradaven més unes altres que hi havia, deia que amb aquestes semblava que vingués de la muntanya, però a mi m’agradaven tant que m’era igual el que penses la gent. De fet en aquella època, recordo que estaven de moda les botes “militars” i la gent se les posava per mudar! Per què no podia posar-me aquestes jo? Si són molt guapes! Amb aquest color, de pell girada i molt còmodes...Primer només me les posava el cap de setmana per sortir, més endavant ja les duia a tot hora i clar això es va notar, inclús mon germà me les agafava de tant en tant! Després ja les duia per anar a treballar i tot i així, han aguantat com unes ”campeones” tot el que ha convingut. Ara ja fa més d’un any que ja no les porto, però sé que si algun dia em fan falta, allí les tinc.
Suposo que quan alguna cosa et dóna tan bon resultat, et sap greu llençar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada