Recordo que la meva àvia guardava en un pot els trossets de sabó que s'havien anat fent petits, petits i que ja no servien per rentar-se les mans. Quan ja tenia una certa quantitat de trossets feia un sabó nou amb aquests trossos. El nou sabó era de diferents colors i això m'agradava molt. Passades unes dècades, ningú no recorda que la meva àvia fes això, fins al punt que ja no sé si és cert o ho he somniat.
Sigui com sigui jo he conservat els trossests gastats de sabó durant uns anys i me les he enginyiat per unir-los i tenir una nova pastilla de sabó. Vet-la aquí.
Anna Aguilar-Amat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada