Aquesta bicicleta és de quan era petita, va ser la primera "gran" que vaig tenir. Durant un temps va ser la meva bicicleta, la qual em va servir per aprendre a anar sense les famoses rodetes, aquelles que anaven amb la roda del darrere i que al principi ens feia tanta por de treure-les, per temor de perdre l'equilibri i caure. Tot i així, vaig caure, i no només una vegada sinó que alguna que altra més, però formava part de l'aprenentatge. Desprès d'unes quantes caigudes i llargues passejades, va arribar el moment de deixar-la com a herència a la meva germana i per mi en va aparèixer una de nova i més gran. Ara per ara, es guarda amb la resta de bicis que tenim a la casa, deu fer uns 18 anys que està per casa, suposo que la meva mare la va guardar perquè no està feta malbé i encara es pot utilitzar, i sempre en alguna ocasió pot tornar a ser útil i crec que de moment no ens em plantejat llençar-la, suposo què quan l'espai que ocupa es necessiti per qualsevol altra cosa, llavors sí, però mentrestant es guarda juntament amb les altres bicicletes, tant les que es fan servir com altres que no s'utilitzen ja.Lídia Huguet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada