28 EL MEU PRIMER TELÈFON MÒBIL

Per aquells temps, no gaire, llunyans devia tenir uns 13 o 14 anys, començava l’institut i era temps de conèixer nova gent i noves coses… com per exemple el revolucionari telèfon mòbil, tan comú avui en dia però tant rar de posseir-ne un fa 8 o 9 anys.

Llavors fou quan els meus companys de classe en començaren a obtenir alguns, jo no podia ser menys, com a bon consumista del món capitalista en el que vivim, a més amb aquella edat sempre vols tot el que tenen els demés. Bé doncs la història del meu primer mòbil va ser pràcticament casualitat. El meu primer mòbil no era pas nou, no, no! Me’l va traspassar un cunyat molt trempat, quan ell se’n va cansar i se’n va comprar un altre. El fet és que el telèfon potser era de 3ra o 4rta mà, a més a més la pantalla, o més aviat “display” era tan petita que per trobar un número de telèfon t'hi podies passar ben bé uns 15 minuts. Però jo era molt feliç… sempre deia que aquell mòbil em duraria anys i panys, de fet ha sigut així però guardat conjuntament amb altres aparell d’aquests dins d’un gerro de la meva habitació en un racó de prestatge.

Quan van començar a sortir els mòbils amb melodies i pantalles més grans, em vaig començar a oblidar d’aquella aparell que tanta felicitat em va donar en el seu moment, trist però cert. Com ja sabem és un fet que passa força sovint amb la majoria d’objectes que ens comprem.

Melodies polifòniques, pantalles grans, pantalles a color, mòbils amb càmera de fotos, de vídeos, càmeres megapíxels, tecnologia 3G… han pasta uns 8 anys des de que sorgiren aquells telèfons mòbils prehistòrics que pesaven més que un maximbrat dins la bossa… des de llavors han passat per les meves mans prop de 7 models més d’aquests simpàtics aparells, jo sempre em dic a mi mateix que sóc un hipòcrita interessat, quan ja s’ha passat de moda i no puc fardar d’aparell el llenço i en compro un de nou, llavors reflexiono i em sento mala persona i infidel.

Però el fet és que aquest telèfon sempre serà molt millor que tots els altres que he pogut tenir, perquè es el primer i el primer mai s’oblida o és que també sóc un hipòcrita amb aquestes paraules i m’estic traint a mi mateix?

Bé el fet és que sigui com sigui i estigui on estigui sempre serà el primer, de moment a vegades encara l’observo, dins del pot on manquen tots els demés i sempre m’estira un somriure d’orella a orella.

Marc Baldomà Bernaduca/ 1er D’ESDI