No sé per què encara guardem aquest telèfon, de fet, no sé ni si funciona però quan ens van posar el telèfon nou, aquest el vam posar dins d’una capsa i cap a les golfes. D’això ja fa uns quants anys i tot i que tots sabíem que segurament no el tornaríem a utilitzar, no el vam llençar.
Potser és pel fet de que des que tinc ús de raó sempre l’he vist en aquella tauleta i és que quan jo vaig néixer, aquest telèfon ja hi era, i quan t’acostumes a veure una cosa tant de temps, costa agafar i llençar-la. Potser és perquè li havíem agafat un cert “carinyo” per totes les converses i notícies que havien passat per ell, o vés a saber, potser simplement no el vam llençar perquè vam pensar que el podríem muntar en un altre lloc... no ho sé, però el cert és que quan de tant en tant vaig a les golfes, el veig allí, arraconat i ple de pols, però és allí i si fins ara no l’hem llençat, ja no crec que ho fem.
Potser és pel fet de que des que tinc ús de raó sempre l’he vist en aquella tauleta i és que quan jo vaig néixer, aquest telèfon ja hi era, i quan t’acostumes a veure una cosa tant de temps, costa agafar i llençar-la. Potser és perquè li havíem agafat un cert “carinyo” per totes les converses i notícies que havien passat per ell, o vés a saber, potser simplement no el vam llençar perquè vam pensar que el podríem muntar en un altre lloc... no ho sé, però el cert és que quan de tant en tant vaig a les golfes, el veig allí, arraconat i ple de pols, però és allí i si fins ara no l’hem llençat, ja no crec que ho fem.
Albert Batlle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada