56 EL PLAT

Aquest plat ha estat tota la vida a la cuina de la meva mare. Sempre el tenia guardat a dins d’un armari i només el treia durant la Setmana Santa, quan feia las “torrijas” i les emplatava.

Jo des de petita ajudava a la meva mare a la cuina, i un dia , quan jo tenia dotze anys, vaig preguntar-li el perquè de treure aquell plat només en aquelles dates. M’explica que aquell plat era de la casa on ella havia “servit”des de els onze anys fins als vint-i-quatre.

Van ser uns anys molt durs de la seva vida, ja que essent només una nena havia de fer moltes tasques domèstiques que en l’època no eren tan senzilles com ara: rentar roba a mà a la vora del riu, anar a la font a buscar aigua, moure la llana dels matalassos, fregar els terres fets de fang agenollada amb un raspall, carregar el carbó per cuinar i pel braser, fer de dependenta a la botiga que tenia la família de la casa , fer de mainadera de les criatures,...

Però la meva mare necessitava aquella feina, no només pels diners (pocs) que li pagaven, sinó perquè aquesta casa “rica” estava just al costat de la casa dels meus avis i allò era el més important, ja que la seva mare estava molt malalta i en qualsevol moment la podia necessitar.

Quan la meva àvia va morir -molt jove-, la meva mare va haver de deixar aquelles feines per tal d’ocupar-se del seu pare i els seus cinc germans, dos d’ells molt petits, i de les tasques de casa seva. Aleshores, aquella dona, a qui va dedicar tants anys de la seva vida amb lleialtat i desagradable treball, va regalar-li el plat de les “torrijas” com a agraïment i record.

Montse