Com fotografiar aquesta nota manuscrita d’un antic amor?
Les paraules se les endú el vent, com és ben sabut. Aquestes, com també els pensaments, les emocions, els sentiments, pertanyen de manera plena al moment en què estan formulades, expressades o sentides. Són efímeres, dúctils i variables. Qualsevol intent de fer-les perdurar en el temps pot dur al parany de desvirtuar-les, construint una ficció, una il·lusió, mirant el reflex de les paraules a través del mirall del temps.
Malgrat tot això, aquelles que han estat escrites no se les pot endur el vent tan fàcilment, ja que tot i pertànyer a un moment concret i passat, la seva petjada gràfica i a vegades emocional, pot perdurar en el temps.
Buscant el punt d’equilibri entre les paraules que s’enduu el vent i les paraules que acaben impreses en la memòria, vaig fotografiar en diferents fotogrames la nota manuscrita d’amor volant lliure enduta pel vent. En una altra fotografia alternativa, la mateixa nota apareix dins una ampolla de vidre, com els missatges que envien a la deriva els nàufrags, que difícilment poden arribar al seu destí.
Però la memòria té racons inalterables, per molt que el temps vagi formant estrats que desdibuixin el que hi ha a sota, en qualsevol moment poden irrompre notes que ressonin des del passat amb la força d’un volcà.
Albert Vallverdú
Les paraules se les endú el vent, com és ben sabut. Aquestes, com també els pensaments, les emocions, els sentiments, pertanyen de manera plena al moment en què estan formulades, expressades o sentides. Són efímeres, dúctils i variables. Qualsevol intent de fer-les perdurar en el temps pot dur al parany de desvirtuar-les, construint una ficció, una il·lusió, mirant el reflex de les paraules a través del mirall del temps.
Malgrat tot això, aquelles que han estat escrites no se les pot endur el vent tan fàcilment, ja que tot i pertànyer a un moment concret i passat, la seva petjada gràfica i a vegades emocional, pot perdurar en el temps.
Buscant el punt d’equilibri entre les paraules que s’enduu el vent i les paraules que acaben impreses en la memòria, vaig fotografiar en diferents fotogrames la nota manuscrita d’amor volant lliure enduta pel vent. En una altra fotografia alternativa, la mateixa nota apareix dins una ampolla de vidre, com els missatges que envien a la deriva els nàufrags, que difícilment poden arribar al seu destí.
Però la memòria té racons inalterables, per molt que el temps vagi formant estrats que desdibuixin el que hi ha a sota, en qualsevol moment poden irrompre notes que ressonin des del passat amb la força d’un volcà.
Albert Vallverdú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada