Aquesta foto em porta molt de records, son els meus pares i la meva germana i jo, aquells moment no sabien res de la vida van tenir la sort que nos estimaven molt i nos van ensenyar estimar i nos ensenyaven que la vida tenien que tirar endavant perquè no tot son flors i violes, la vida es una lluita, i ara que soc més gran, he après, que tenint que ensenyar els nostres fills i a les persones que necessiten ajuda, perquè la vida es dura i mes les dones que estén mes anul·lades pels homes, encara aquí a Catalunya es una mica mes diferent, però encara hi ha, però als altres països hi ha de pitjor, per això penso que tenint que lluitar i ajudar amb aquestes dones
M’acomiado i moltes gràcies per tenir la vostra companyia i ensenyar-nos a valorar-nos a nosaltres mateixos
Carmen Cabot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada